La Vanguardia (Català-1ª edició)
Deixar-lo guanyar... sense que es noti
El cap del Govern britànic ha de sortir victoriós de la negociació perquè tots guanyin el referèndum sobre la UE
No cal gratar gaire sota les cortesies diplomàtiques de l’“estimat Donald” escrit a mà a la carta del primer ministre britànic o de l’habitual “el nostre amic David” per constatar que, a la Unió Europea, fa ben poca gràcia l’embolic en què l’ha ficada una altra vegada el seu soci més reticent, el Regne Unit.
Són molts els que dubten que Cameron sigui capaç de tancar el geni de l’euroescepticisme altra cop dins la llàntia; que, després d’anys malparlant contra Europa, ridiculitzant les seves normes i advertint del mal que fan al Regne Unit, sigui capaç de convèncer els seus ciutadans que, malgrat tot, estan millor dins que fora.
El que està en joc, però, afecta a tots. Ni el futur del Regne Unit ni el de la Unió no serà el mateix si guanya el no al referèndum i el Govern britànic n’assumeix les conseqüències i treu el país del club (un embolic que no és menor, tenint en compte els informes sobre la qüestió que s’han publicat). Per això, per més que als dirigents, diplomàtics i funcionaris europeus els desplagui el dossier britànic, tots saben que només hi pot haver un guanyador d’aquesta pugna: David Cameron. Això sí, sense que es noti gaire.
El premier britànic ha de tornar a Londres victoriós, amb un bon tracte per presentar al poble britànic després de batre’s heroicament fins a altes hores de la matinada en una d’aquestes cimeres europees que tant el disgusten... “No necessitem un nou desafiament geopolític a la UE”, adme- ten fonts diplomàtiques europees. “No només li interessa a ell guanyar aquest referèndum. No és una qüestió interna britànica, afecta el futur mateix de la UE”. Una ruptura del club en el moment actual, amb les ferides de la crisi financera obertes, i el repte irresolt de la immigració i l’asil, podria ser el principi de la fi.
Tot i això, les negociacions no seran pur teatre. Cameron ha de guanyar, sí, però sense fer més gols del compte. Hi ha interessos contraposats. La carta que ha enviat a Donald Tusk, president del Consell Europeu, conté demandes “factibles”, altres de “difícils” i “algunes d’altament problemàtiques”, va advertir la Comissió Europea. En aquesta última categoria inclou les idees que afecten les llibertats fonamentals del mercat interior, que impliquen “una discriminació directa entre ciutadans europeus”, amb referència a la idea de privar-los d’ajuts socials durant els primers quatre anys de residència.
Ni Polònia ni altres països d’origen d’aquests immigrants ho acceptaran fàcilment. Cameron ho sap i es declara flexible pel que fa a la manera d’aconseguir-ho. Estudis del Center for European Reform, think tank proper al Labour, creuen que es pot aconseguir amb mesures nacionals no discriminatòries, per exemple posant restriccions similars als seus ciutadans (opció que li seria difícil d’explicar a casa). També hi ha la idea que al Regne Unit no se li apliqui el principi que la UE ha d’avançar “cap a una unió cada vegada més estreta”: si s’accepta, les pegues britàniques a cada iniciativa europea seran interminables. La negociació ha començat i l’objectiu europeu és, malgrat tot, que “el nostre amic David” acabi fent allò que promet a la carta: “Fer campanya en cos i ànima” per la permanència a la UE.
Cameron ha de tornar a Londres triomfant, amb un bon tracte per al seu país, després d’una lluita heroica