El ‘premier’ britànic prefereix seguir a la UE però no descarta la ruptura

Unió Europea, i que només hi veu valor en la mesura que afavoreix els interessos econòmics i de seguretat del país. “Serà la gent qui decidirà –va assenyalar–. Es tractarà potser de la decisió més important de les nostres vides, i definitiva sens dubte. Passi el que passi no hi haurà un segon referèndum”.

Londres demana més poders per deportar delinqüents i aquells que defraudin la Seguretat Social, i mesures per combatre el “turisme dels beneficis” i els matrimonis “ficticis” dirigits a legalitzar la situació de cònjuges indocumentats. I també garanties que la City de Londres no serà objecte de cap tipus de discriminació que afecti al seu estatus de gran capital financera global pel fet que el Regne Unit estigui fora de l’eurozona, i el reconeixement explícit que l’euro no és l’única moneda de la UE. El ministre d’Economia britànic, George Osborne, va plantejar la setmana passada el tema al seu homònim alemany, Wolfgang Schäuble, i se’n va endur la impressió que un acord és probable.

No sembla tampoc sobre el paper impossible de resoldre la demanda que el Regne Unit quedi exempt de l’objectiu teòric d’una “integració europea cada vegada més important”, que va en contra de la filosofia dels conservadors d’aquest país, a qui els agradaria que la Unió Europea fos simplement una organització mercantil basada en els principis del lliure comerç i amb les mínimes regulacions i drets laborals possibles. Més complicat és que a Londres se li reconegui el dret de vetar les lleis amb les que no estigui d’acord.

Cameron demana l’eliminació de barreres proteccionistes als sectors digital i de serveis, que la policia i forces de seguretat britàniques estiguin exemptes de qualsevol tipus d’“interferència” de Brussel·les, prescindir de la Carta Social Europea i recuperar competències per al Parlament de Westminster en capítols com la legislació laboral (jornada de treball, contractes porqueria, indemnitzacions per acomiadament, permisos de paternitat i maternitat, equiparació dels salaris d’homes i dones...), mentre s’oposa a la creació d’un exèrcit europeu. Li encantaria desmarcar-se de la llei de Drets Humans.

En la seva llista de demandes, Cameron no ha esmentat les mesures més polèmiques, com l’expulsió dels ciutadans de la UE que després de sis mesos al país no tinguin feina, o la restricció del dret dels immigrants a portar al país els seus familiars. Vol entrar en el procés amb bon peu, i la desconnexió només és l’últim recurs.