La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’esquerra portuguesa tomba Passos i posa Costa a les portes del poder
L’aliança de comunistes, socialistes i Bloco revoluciona la política a Lisboa
El mur atlàntic de la guerra freda va caure ahir a Lisboa en incorporar-se els comunistes i la resta de forces situades a l’esquerra dels socialistes al joc de majories parlamentàries per fer caure al Govern del conservador Pedro Passos Coelho i reclamar el nomenament d’António Costa, líder del Partit Socialista (PS), nou primer ministre. De moment Passos Coelho queda al capdavant de l’Executiu en funcions i la decisió final està en mans del president de la República, el conservador Cavaco Silva, que no vol anomenar Costa, però no disposa d’alternatives viables.
Després de dos dies de llargs i animats debats, segons els usos i costums del força viu i coral parlamentarisme portuguès, a mitja tarda el president de la cambra legislativa va anunciar la votació de la moció socialista del PS per rebutjar el programa de Passos Coelho. Com que el sistema de votació electrònic va fallar, els di- putats s’anaven posant drets per files per votar.
En la primera, en el moment de pronunciar-se contra el Govern, es van aixecar, entre d’altres, el socialista Costa, el comunista Je- rónimo de Sousa i la líder del Bloco, Catarina Martins, la revelació de la política lusitana dels últims mesos. Abans Costa va firmar per separat amb cadascun d’ells i amb l’ecologista Heoloísa Apoló- nia els acords perquè aquestes forces donin suport a un Govern en solitari dels parlamentaris socialistes.
És un pacte d’arquitectura molt complexa, que Costa porta amb destresa. En paraules de Catarina Martins, l’objectiu programàtic és posar fi a “l’empobriment del país”, mitjançant la restitució de drets socials perduts els últims anys. Tot i així, els socialistes insisteixen que respectaran els objectius europeus de dèficit, un compromís amb què proven de tranquil·litzar els nerviosos mercats.
La falta de precisió de l’acord, sobretot en els mecanismes per assegurar l’estabilitat pressupostària i parlamentària, van ser utilitzades per Passos per desqualificar-lo, ja que per ell només es tracta d’una “majoria negativa”, creada per fer-lo caure i sense condicions de solidesa. Al matí la ministra de Finances, Maria Luís Alburquerque, va agitar el fantasma d’un nou rescat.
Davant els atacs de la dreta, els portaveus de l’aliança d’esquerra van incidir en el mandat electoral de posar fi al Govern de Passos, una vegada que va perdre la majoria absoluta, després de causar, segons el comunista de Sousa, “el retrocés econòmic i social més important”desd el 1974. Perla seva banda, António Costa va incidir que el pacte d’esquerra “enforteix la democràcia” perquè posa fi a la dinàmica d’exclusió dels comunistes i el Bloco.
Aquí hi ha el terratrèmol polític contra el qual es va pronunciar el mes passat en un duríssim discurs Cavaco Silva, que va titllar d’ “an ti euro pe is t es” elscom uniste si el Bloco. Ar aellésquit él’ última par aula, perquèenels is temas e mi presidencial portuguès el govern depèn de la confiança del Parlament i del president.
Però Cavaco no té gaires opcions, ja que l’esquerra li faria la vida impossible a Passos si decideix deixar-lo en funcions fins que a la primavera ja es puguin convocar eleccions anticipades.
El pronòstic predominant és que, de mala gana i posant-hi condicions, Cavaco ha de nomenar primer ministre a Costa. Però en la mutant política portuguesa ja no hi ha certeses plenes.
El president Cavaco decidirà ara si nomena el líder del PS nou cap del govern, però ho té difícil per no fer-ho