La UE denuncia un retrocés de les llibertats públiques a Turquia

Amb diverses setmanes de retard sobre el calendari previst a causa de la celebració d’eleccions, sobretot a Turquia, la Comissió Europea va fer ahir balanç de com avancen les negociacions d’adhesió amb els països veïns. Com s’esperava, l’informe sobre la situació en aquest país constata “una tendència negativa” en les llibertats i drets humans. “Greus retrocessos” que afecten la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i la independència del poder judicial, va anunciar el comissari d’Ampliació, Johannes Hahn, que va demanar a Ankara que “respongui amb urgència”. El Govern turc, com també es podia suposar, va qualificar els comentaris europeus d’“injustos i desproporcionats”, així com d’“inacceptable” la referència a la con- centració de poder en mans del president Recep Tayyip Erdogan, si bé va assumir que hi havia algunes “crítiques justes i raonables”. La intimidació a periodistes, el seu empresonament i la censura de continguts a internet són també criticats per la Comissió.

L’informe arriba en un moment delicat de les relacions bilaterals, en les quals Europa i Turquia es necessiten mútuament, en especial per fer front al repte de la fugida de centenars de milers de persones de conflictes a la regió. “Compartim oportunitats i desafiaments comuns, com demostra per desgràcia la crisi de refugiats”, va dir Hahn, admetent la importància de la col·laboració d’Ankara amb el pla d’acció per reduir el flux de persones que es desplaça fins a Europa des dels camps de refugiats turcs. El pla preveu donar 3.000 milions a Turquia perquè millori les condicions de vida dels sirians al seu país i controli millor la frontera.

La Comissió va criticar, d’altra banda, les traves que Sèrbia ha posat a la petició d’ingrés a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) de Kosovo, que aquest dilluns va veure com la seva sol·licitud era rebutjada per només tres vots (Rússia i Espanya també s’hi van oposar). Per Hahn, es tracta d’“un retrocés” en el procés de normalització de relacions impulsat des de Brussel·les i al qual es condiciona l’avenç de tots dos països en el seu camí cap a la UE. El comissari va expressar el seu desig que Belgrad pugui obrir el primer capítol de les negociacions d’adhesió aquest mateix any i va celebrar la firma de Pristina –que va un pas al darrere– de l’Acord d’Associació i Estabilització, oficialitzada a l’octubre, “una fita” per avançar en el seu futur europeu.