La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mor l’excanceller alemany Helmut Schmidt, ferm europeista
El socialdemòcrata va afrontar el terrorisme d’ultraesquerra de la RAF
L’excanceller Helmut Schmidt, que va governar l’Alemanya occidental quan la guerra freda encara dividia el país en dos estats, va morir ahir a casa seva a Hamburg als 96 anys. Va ser canceller del 1974 al 1982, i serà recordat per la seva aposta per la cooperació internacional, i la seva fermesa davant la violència d’extrema esquerra de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF, per les seves sigles en alemany). Figura de la socialdemocràcia germànica, Helmut Schmidt era un europeista convençut, que va emprendre algunes reformes socials i va bregar amb les conseqüències econòmiques
En els seus vuit anys de govern, Schmidt va fer reformes i va apostar per la cooperació internacional
de la crisi del petroli de l’any 1973.
Com a canceller, amb el mur de Berlín encara dempeus, va intentar assolir un equilibri entre l’enfortiment del paper de la República Federal d’Alemanya (RFA) a l’OTAN i a Europa, i la conciliació amb la Unió Soviètica i la República Democràtica Alemanya (RDA). Així, va prosseguir la Ostpolitik del seu predecessor, Willy Brandt, i va abundar en el vincle franco-alemany amb el president Valéry Giscard d’Estaing. Va arribar a canceller el 1974 en virtut d’un escàndol que va obligar Brandt a dimitir: es va descobrir que un dels seus més estrets col·laboradors, Günter Guillaume, era espia de l’RDA.
Però de Helmut Schmidt (Hamburg, 1918) es recorda particularment la seva actuació en l’anomenat Deutsche Herbst, la terrible tardor alemanya del 1977, quan la ultraesquerrana RAF terroritzava el país amb assassinats i segrestos de dirigents polítics i econòmics. El 5 de setembre d’aquell any, la RAF va segrestar el president de la patronal, Hanns Martin Schleyer i va reclamar l’alliberament de presos emblemàtics. Schmidt va optar per no doblegar-se. Llavors, el 13 d’octubre, un escamot del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP) complotat amb la RAF va segrestar un avió de Lufthansa en ruta de Palma (Mallorca) a Frankfurt am Main, i el va desviar a Mogadiscio (Somàlia), amb l’exigència d’alliberar els presos de la RAF i palestins.
Schmidt tampoc va cedir. El 18 d’octubre, la policia antiterrorista alemanya va assaltar l’avió i va alliberar els ostatges. Aquell mateix dia Schleyer va ser assassinat d’un tret, i van aparèixer morts a les seves cel·les els presos de la RAF Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Jan-Carl Raspe. Segons la investigació, van cometre un suïcidi concertat. Una altra terrorista presa, Irmgard Möller, va sobreviure a l’intent.
Schmidt, que havia estat reelegit el 1976, va tornar-ho a ser el 1980. Amb fama de parlar clar, deixa perles en entrevistes. Els dards es van dirigir sobretot a polítics i periodistes: “Els que tenen visions haurien d’anar al metge”. Més recentment, ja nonagenari, li van demanar l’opinió sobre el lideratge d’Angela Mer- kel en la crisi de l’euro, i va dir: “Em costaria un temps trobar una resposta diplomàtica”.
Schmidt, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial, es va afiliar a l’SPD el 1946, i va entrar al Bundestag el 1953. Havia estudiat Economia. Entre el 1962 i el 1965 va ser responsable d’Interior d’Hamburg, on va gestionar amb perícia les devastadores inundacions del 1962. Més tard va ser ministre de Defensa i de Finances al govern de Brandt de coalició amb els liberals del FDP.
Després de governar vuit anys, va deixar la cancelleria el 1982 a causa de la defecció dels seus aliats de l’FDP. Schmidt va continuar al Bundestag fins al 1987, i en retirarse es va dedicar a escriure llibres, i als vuitanta a editar i després dirigir el setmanari Die Zeit. Va estar casat amb Hannelore Loki Schmidt durant 68 anys, tota una vida en comú en la qual tots dos van fumar com a possessos. Entre les reformes de Schmidt, una llei del 1977 va permetre a les dones casades treballar sense el permís del marit. Va morir acompanyat per qui havia estat la seva secretària, Ruth Loah, convertida en la seva parella després de morir Loki el 2010.