L’home que va parlar clar de gran

Sense haver estat una gran personalitat política, Helmut Schmidt va tenir alguns mèrits

Diguem-ho sense embuts: el vell canceller Helmut Schmidt no tenia la talla de Willy Brandt, l’únic polític alemany de postguerra que va ser popular fora d’Europa. Schmidt va arribar al poder el 1974, precisament en una operació d’assetjament sistemàtic contra Brandt, els propòsits socials del qual li fer van guanyar l’hostilitat de l’establishment alemany. Schmidt tenia el suport d’aquestes forces pel fet de ser més conservador. La seva acció de govern no va tenir la brillantor, ni sens dubte la popularitat, de Brandt, però el vell canceller ara traspassat tenia alguns mèrits.

Ha acabat els seus dies al mateix xalet de classe mitjana d’Hamburg on vivia abans del seu pas pel poder. No va ser dels que es van enriquir. Això marca una diferència a Catalunya i a Espanya, però també a Alemanya: vegeu el cas de l’excanceller Schröder. De manera que, des d’aquesta autoritat moral, Schmidt parlava sense embuts. Amb l’edat els pèls cauen, però Schmidt els va perdre a la llengua. Els alemanys l’escoltaven amb gust i els polítics el temien per les coses que deia.

Una de les millors i que més va

Va arribar al poder en una conspiració contra Willy Brandt, va viure sempre a la mateixa casa i va admirar la Xina

sintonitzar la va dir el setembre del 2010, en conversa amb Rüdiger Grube, president de la Deutsche Bahn, els ferrocarrils alemanys, que, des que es van semiprivatitzar, no són puntuals.

“De lladres i estafadors n’hi ha hagut sempre”, va dir Schmidt. “Divideixo la humanitat en tres grups. El primer és la gent normal, com vostè i jo, que vam robar alguna poma de nens i que més tard fins i tot ens vam ficar a la butxaca alguna rajola de xocolata al supermercat. El segon grup és el de la gent criminal. El tercer són els banquers d’inversió”.

Schmidt va ser l’únic patriarca alemany que va alertar sobre el desastrós paper d’Alemanya en l’eurocrisi que potser enviarà a la UE en orris. Cal llegir el seu discurs davant el congrés de l’SPD de desembre del 2011. Admirava la Xina, un tret que en un polític occidental és qualitat. La seva visió d’aquell país no tenia res a veure amb els tòpics en curs.