“Vulneració evident” de la llei

El Consell d’Estat subratlla que no existeix la sobirania política catalana

Catalunya no és un subjecte polític diferenciat d’Espanya, amb sobirania pròpia. Aquesta és, en essència, la tesi que defensa el dictamen del Consell d’Estat per aconsellar al Govern central que recorri contra la resolució aprovada dilluns passat al Parlament, un text en el qual es proposa d’obrir un procés de desconnexió amb les institucions estatals. Pel Consell d’Estat, ni l’objectiu de la desconnexió –així enunciat i aprovat– ni els mitjans disposats per a això no resulten lícits, sinó que xoquen frontalment amb la Constitució.

Per això proposa al seu dictamen consultiu –preceptiu, però no vinculant– que l’Executiu acudeixi al Tribunal Constitucional (TC) per plantejar un recurs d’inconstitucionalitat. De fet, al Consell d’Estat no hi va haver debat. La seva comissió permanent va aprovar el dictamen per unanimitat. Al text es qualifica “d’evident” que la resolució implica la “vulneració del nucli essencial de la Constitució”.

El Consell d’Estat va exhaurir els terminis per respondre a la consulta del Govern central, però no perquè tingués cap dubte, sinó perquè volia afinar la punteria. El dictamen corresponia a la secció del lleidatà Landelino Lavilla, expresident del Congrés. Al capdavant d’un equip de lletrats del Consell, Lavilla va treballar a fons els arguments de l’informe, conscient de la rellevància d’aquest dictamen, que no és un més. I l’aposta va ser basar-se en la ja molt assentada doctrina del Constitucional sobre la sobirania política.

El TC té dit i repetit –també en la resolució que va anul·lar la declaració sobiranista del Parlament del gener de 2013– que només hi ha una sobirania, la del conjunt del poble espanyol. Per això també va anul·lar la convo- catòria del 9-N i la consulta alternativa, perquè es perseguia el pronunciament d’una part del poble espanyol sobre la pervivència de l’Estat en el seu conjunt.

El Consell d’Estat, al seu torn, diu ara al dictamen aprovat ahir que “existeix una perfecta inadequació entre la condició de Catalunya com a comunitat autònoma i l’autoatribució al poble català, que, a través del seu Parlament es pretén amb la condició de poder constituent i sobirà”. L’infor-

El dictamen alerta que la resolució suposa “una voluntat de desobediència” a la Constitució

me afirma, en suma, que l’assemblea parlamentària catalana no només s’excedeix de les seves competències, sinó que pretén exercir les que corresponen, en el seu cas, a les Corts, com a dipositàries de la sobirania del conjunt del poble espanyol. “Com a comunitat autònoma –sosté el dictamen– Catalunya ostenta autonomia, no sobirania, i es configura com un poder constituït en virtut del poder constituent de l’Estat a través de la Constitució i del seu Estatut d’Autonomia”.

El Parlament –sosté també l’informe– “no només està contravenint la Constitució” quan assumeix la condició de “poder constituent i sobirà”, sinó que “està actuant al marge de la seva condició institucional i assumint determinacions per a les quals no té capacitat”. A més a més, el Consell d’Estat alerta que, pel seu propi tenor literal, la resolució sobiranista conté una altra càrrega de profunditat, ja que preveu “la nosupeditació de l’anomenat procés de desconnexió democràtica a les decisions de les institucions de l’Estat, en particular del Tribunal Constitucional”.

Afirma el dictamen que la declaració suposa “l’expressió d’una voluntat de desobediència o desacatament a la Constitució i a l’ordre institucional de l’Estat”. El text del Parlament “comporta una conculcació immediata del principi de primacia de la Constitució”. I “la contravenció” és “més greu, ja que és una decisió d’una institució parlamentària i es dirigeix com una instrucció al futur govern de la Generalitat, els dos òrgans revestits de la condició de poders públics”.