Cameron exigeix l’ajuda de Brussel·les

EL primer ministre britànic, David Cameron, va presentar ahir a la Unió Europea les seves exigències per canviar la singular relació del Regne Unit. Unes exigències “amistoses” perquè el rerefons és inequívoc: Cameron necessita ajuda per guanyar el referèndum promès sobre la permanència i Brussel·les vol que així sigui.

El Regne Unit no és un membre qualsevol d’Europa. És un soci insular, d’esperit perifèric, que ni ha renunciat a la seva moneda ni al seu elevat concepte de si mateix. Margaret Thatcher va resumir aquestes reticències: “I want my money back!” (vull que em tornin els diners). En la seva pugna per rebaixar la contribució britànica, la Dama de Ferro va gravar entre molts compatriotes la imatge diabòlica de Brussel·les: cort de buròcrates, propícia al malbaratament i amb vel·leïtats “socialistes”, com les milionàries ajudes a l’agricultura.

David Cameron passarà a la història com el primer ministre dels referèndums arriscats. Enfront del creixement del sentiment euroescèptic a les seves pròpies files conservadores i la irrupció amb força de l’antieuropeista UKIP (Partit de la Independència del Regne Unit), el premier es va comprometre la passada campanya electoral a sotmetre a referèndum abans del 2017 la pertinença a la UE.

Després d’obtenir majoria absoluta, David Cameron ha de convocar ara aquest referèndum. I guanyar-lo. L’estratègia conté els seus riscos. Per minimitzar-los, el líder conservador va presentar ahir unes exigències “a la carta” que li permetrien presentar-se davant els votants britànics com una nova Thatcher. Brussel·les, al seu torn, té tot l’interès del món que Cameron guanyi la seva aposta. Hi ha una tercera pota d’aquesta aliança d’interessos: la City, capital financera europea.

Ahir va començar la posada en escena. El premier britànic necessita concessions. Al menú, hi ha un plat especialment delicat: Londres vol recuperar el control sobre la immigració procedent dels estats de la UE. Es tracta, en resum, de posar sota les cordes Schengen, la lliure circulació de persones, un dels principals èxits de la UE.

La filosofia d’aquestes demandes, en paraules de David Cameron, és aconseguir “una unió flexible de països lliures”. Si no arrenca les excepcions sol·licitades, ha insinuat que no podrà posar tota la carn a la graella en la seva campanya a favor del sí a la permanència. Més enllà de les primeres reaccions queixoses de Brussel·les per aquesta mena de xantatge soft, resulta revelador l’optimisme transmès per Angela Merkel. Tothom vol evitar el Brexit.