Com impulsar el món editorial

ARomania hi ha una llei –única a Europa– que rebaixa dies de condemna als presos que publiquin llibres. Per cada llibre publicat, trenta dies menys de presó. Si en publiques dos, seixanta dies menys; si en publiques deu, trescents dies que t’estalvies d’estar entre reixes. No hi ha límit. Només s’ha de presentar una sol·licitud a l’administració penitenciària, que decideix si el llibre s’ajusta o no a les normes. No poden ser obres literàries –llàstima– sinó de contingut acadèmic o científic. Han d’haver estat publicades per una editorial reconeguda pel Ministeri d’Educació, cosa lògica vist que avui dia fins el més burro s’autoedita un llibre i ja es considera Josep Pla.

Com és comprensible, els presos que més es beneficien d’aquesta llei són els polítics i empresaris condemnats per corrupció. Durant els últims tres anys han escrit i publicat més de cent títols! En una nota d’agència, Efe ens en regala dos: Aliances matrimonials en la política dels prínceps romanesos de Valàquia i Moldàvia i Franquícies versus gestió en la indústria hotelera. A més, ens ofereix una llista dels presos que més escriuen. El rècord se l’endú Gheorghe Copos, expropietari del Rapid de Bucarest, que compleix una condemna de quatre anys per evasió fiscal. En lloc destacat tenim l’exprimer ministre Adrian Nastase, condemnat per finançament il·legal del seu partit el 2012 i, després d’un suposat intent de suïcidi que poca gent es va creure, per suborn el 2014. Gigi Becali, exmembre dels Parlaments romanès i europeu, propietari de l’Steaua de Bucarest, reconegut antisemita i lluitador incansable contra els drets dels homosexuals, ha escrit un llibre sobre l’espiritualitat cristiana ortodoxa. Lògic. El FC Barcelona també té un representant a la llista: Gica Popescu, que durant els anys noranta va ser capità de l’equip i que ha estat a la presó fins a la setmana passada. Ha sortit abans del que li tocava perquè, acollint-se a aquesta llei, ha escrit diversos llibres, un dels quals sobre l’ensenyament del futbol a les escoles romaneses.

Els que els han llegit expliquen que la qualitat d’aquests llibres és nul·la, per dir-ho suament. Fins al punt que la Fiscalia Anticorrupció ha protestat perquè no li sembla bé que, abans de concedir una rebaixa de condemna, no es tingui en compte si el llibre té cap i peus o l’han escrit simplement per publicar-lo en alguna “editorial reconeguda pel Ministeri d’Educació” i així retallar trenta dies de presó. Que llibres sense interès siguin editats sense cap problema evidencia la falta d’honestedat de bona part del món editorial. Com m’agradaria que aquí tinguéssim una llei semblant, els corruptes fossin a la presó i, a força de retallar trenta dies per cada llibre, escrivissin sense parar volums on ens expliquessin com s’ho van fer per arribar tan amunt. Seria un boom editorial, encara que el primer que farien seria fitxar un negre perquè els fes la feina.

Un cas únic a Europa: per cada llibre publicat per un pres, trenta dies menys de presó