Els bojos assenyats

Es diu Entrevoces i és un moviment universal. El cap de setmana passat va celebrar el seu setè congrés a Alcalá de Henares, en què van participar centenars de persones que alguna vegada en la seva vida han sentit veus. Molts ho han ocultat per protegir-se i no ser motiu de conya. Diem amb lleugeresa: “Està com una cabra”, o “com un llum”. Al seu web es llegeix: “El fenomen de les al·lucinacions auditives, des d’un punt de vista fenomenològic existencial, ha estat poc estudiat. En un 60%-70% de les persones que les pateixen i reben medicació, les veus solen remetre, però el 30%-40% de persones són refractàries a aquest tractament”. Parlo amb la María, que ha assistit al congrés. Ella també s’ha presentat com fan tots, aixecant la mà i dient: “Sóc una supervivent”. En el seu cas no sent veus, però tampoc no desconfia dels qui perceben ecos aliens que són procedents de l’interior de la seva ment. És la persona amb menys prejudicis que conec, i no té cap tipus d’inhibició a reconèixer que pren medicació i que li escau d’allò més. Va patir de bipolaritat, va lluitar amb els seus viatges a l’infern, i actualment és més assenyada que vostè i jo. M’informa de la nova nomenclatura: als bojos avui se’ls denomina “persones amb experiència de trastorn mental”, perquè la paraula fa la realitat. Ha pogut ser un trastorn fugaç, crònic o enquistat: bulevards abismals, apagades, deliris, flaquesa, tristesa biliosa, angoixa paralitzant...

D’una banda, cal escombrar l’estigma –paraula clau en qualsevol procés i tractament–, perquè en depèn que es demori uns deu anys el diagnòstic, malgrat que s’intueixi que passa una cosa greu. Més de la meitat del patiment es deu al tabú que persegueix aquests malalts. El desprestigi social sol vincular erròniament la bogeria amb el mal, quan precisament els malalts mentals són víctimes més vulnerables que la resta dels mortals.

La campanya “Obertament” ha arribat a la conclusió que han d’actuar a través del màrqueting social, com al seu dia ho van fer els gais i lesbianes: sortint de l’armari. De tant en tant alguna celebritat, com Catherine ZetaJones o Stephen Fry, donen la cara sense por de l’etiqueta. Els britànics ens porten quinze anys de diferència: “Time to change” i “Save us” –a Escòcia–. Es calcula que un de cada quatre espanyols serà diagnosticat alguna vegada de trastorn mental. Als Estats Units, un de cada tres. N’hi ha que són carn de psiquiatre per a tota la vida, d’altres només puntualment. Però les malalties de l’ànima continuen sent tractades de forma molt diferent de les del cos, amb una desconfiança supersticiosa que diu molt del tipus de societat en què vivim.

Es calcula que un de cada quatre espanyols serà diagnosticat alguna vegada de trastorn mental