Esguerrar la festa a la sogra

La lectora Teresa Acinas relatava dilluns a la secció de cartes del diari un desengany. Va enviar una novel·la – El amante italiano– als agents literaris de Carmen Balcells, sense gaire fe en les possibilitats de publicació. Va rebre resposta –demanaven que els donés l’oportunitat de llegir-la–, i es va endur una alegria comprensible.

La satisfacció va ser breu, perquè va voler compartir la joia amb la família, i la família incloïa la nora –resumeixo l’esperit de la missiva–, que li va esguerrar la festa, li va aixafar la guitarra i la va deixar una mica trista.

–És una resposta proforma que envien a tothom.

Jo no em vull immiscir en la llar d’una lectora ni goso jutjar la reacció de la nora, potser escèptica del possible èxit de l’obra. Com que no tinc llar –però sí Canal+ Toros– i estic convençut que una llar és un santuari d’amor, dedueixo que el comentari no va ser cap desengany, sinó una observació a fi que la Teresa no es fes il·lusions desmesurades malgrat el suggeridor títol de l’obra.

Adverteixo una companya de la car- ta publicada a fi que en prengui nota i sigui sensible amb la seva sogra, que se l’estima i molt. Cinc minuts més tard, el seu propi pare li comunica, orgullós, que ja té WhatsApp. –Segur que te l’ha posat la mare! Les joves són així, s’ho passen bé ferint pares, mares i sogres, sobretot quan aquests darrers, lluny de portar una vida ordinària, cuidant-se dels néts, portant els néts a l’escola, recollint els néts de col·legi i fent d’esclaus, escriuen novel·les o es connecten a WhatsApp per no quedar enrere i tenir els seus rotllets.

Els hem d’aixafar la guitarra o dir veritats als anomenats éssers estimats?

Tot depèn. N’hi ha que s’ho passen bé esguerrant festes i qui actua guiat per l’afecte a qui té el desengany. –Papa, sóc en Messi. –Calla, Lionel, i no diguis ximpleries.

Els homes tenim més experiència que ens aixafin la guitarra i ja des d’adolescents atorguem a les dones potestat de provocar desenganys.

–Vols que et reculli divendres a la sortida de classe? –Ja em vénen a buscar amb moto. Quan no era la moto era l’edat, i quan no era l’edat podia ser deixar-te plantat. Els homes acceptem esportivament aquests desenganys, peatges de les nostres ínfules conqueridores, i els portem com els penitents carreguen creus per Setmana Santa.

Si jo tingués una llar –i suposo que n’hi hauria prou amb tenir una dona a casa i no el Canal+ Toros–, viuria envoltat de l’afecte. El dia de l’aniversari, parella i mare podrien competir en amor envers la meva humil persona, i seria el millor regal (i unes sabates de Berluti). Elles serien les primeres a saber que aviat plantaré un arbre –bé, els de Navarro quan pensi a fer un truc– i escriuré un llibre.

–I a qui l’hi dedicaràs?

Els homes tenim més experiència tenint desenganys, peatge de les ínfules conqueridores