Hereus de la Logse

Llegim i escrivim més que mai, sí (sobretot en un màxim de 140 caràcters). Però els resultats en comprensió lectora del Programa Internacional per a l’Avaluació de Competències dels Adults (el PISA per a adults) continuen sent desastrosos. No sabem escriure sense faltes d’ortografia o de sintaxi (hem perdut el respecte a les convencions de l’escriptura, que són com els senyals del codi de circulació per circular pel text). No sabem llegir (que és comprendre) escrits amb un mínim de complexitat.

Els efectes de la Logse continuen sent demolidors. La Logse (de Rubalcaba, Marchesi, etcètera) ho va espatllar bastant tot. Assumida també amb insensat entusiasme des de la Catalunya amb competències educatives en exclusiva, va ser impulsada potser amb bones intencions per arreglar, bàsicament, la formació professional. Tot i que posar fi als nyaps professionals requereix fomentar actituds com la recerca incansable de l’excel·lència, l’orgull dels bons acabats, la passió per la investigació, la generalització en tots els camps del mètode de prova i error, etcètera.

Es va considerar l’esforç personal com una cosa passada de moda. Sense pensar que la cultura de l’esforç, que cal interioritzar ja des de l’edat escolar, ha d’acabar redundant en l’esforç de tota la societat per la cultura en el més ampli sentit. I no s’oblidi que en tota societat es dóna una estreta relació entre el nivell educatiu i cultural de la ciutadania i l’èxit o el fracàs econòmic del conjunt. Ens empobrim quan progressa l’analfabetisme funcional.

Som una comunitat d’aprenents, però no ho sabem. Quan dialoguem, quan interactuem, quan confrontem experiències i coneixements, estem tots aprenent. La formació de la població no depèn en exclusiva de la normativa oficial. La formació del ciutadà no comença ni acaba a l’escola. Abans l’escola millorava fins i tot el nivell dels pares i mares. Ara l’escola ha deixat de ser el lloc de referència del progrés social.

A quins interessos obeeix que desaparegui la filosofia de l’oferta d’estudis? Necessitem més que mai no fiar-ho tot als sabers pràctics. L’escola ha d’ensenyar abans de res a llegir i a escriure, a entendre i a comunicar, a raonar. Si volem millorar en formació humana cal canviar d’arrel l’orientació dels valors predominants del sistema educatiu actual (que són, al cap i a la fi, un reflex dels valors predominants en la societat).