CHEMSEX Sexe i drogues sense control

Les oenagés de l’àmbit de la prevenció de la sida estan en alerta per una pràctica sexual de risc entre homes

Matinada de divendres. Al davant, fins a 72 hores de sexe i drogues sense parar, ni per menjar ni per dormir. L’organitzador convoca els seus convidats a través de l’aplicació de mòbil Grindr. La trobada es farà en un pis particular. Van a la cita no més de deu homes disposats a tenir relacions múltiples sota els efectes estimulants i euforitzants de tres substàncies sintètiques. La mefedrona n’és una, la reina de la festa, la més addictiva.

Chemsex. Chemical sex. Sexe químic. Una pràctica sexual d’alt risc. Es tracta d’un fenomen social reconeixible i que està sent analitzat a la Gran Bretanya per les autoritats sanitàries. Hi ha la por que comporti un repunt del contagi de virus de la sida, sobretot entre els joves. Fins i tot la revista British Medical Journal va fer un editorial sobre aquest tema la setmana passada. Això va originar que la pràctica totalitat de la premsa generalista britànica recollís el guant, ja que van considerar que eren davant un cas incipient de salut pública.

Però el chemsex no només es produeix a la Gran Bretanya. A Espanya les associacions que viuen cada dia els nous diagnòstics del VIH també constanten la seva presència a Barcelona o Madrid, als barris del Gaixample i Chueca. L’alerta s’ha activat.

No és ni de lluny l’opció de lleure nocturn més comuna entre la comunitat gai. Ara per ara és minoritària. S’associa a la nit i a una voluntat de socialització a través de l’ús recreatiu de psicoactius. L’objectiu final és tenir sexe com més intens, agradable i que duri tant de temps com sigui possible. Sense control. Sense límits. De fet, per definició no hauria de ser un fenomen circumscrit a la comunitat homo- sexual, també podria implicar els heterosexuals. No obstant això, només se sap que incideix sobre aquest col·lectiu.

El chemsex va començar on neixen gairebé totes les tendències, als Estats Units, i va entrar a Europa per la Gran Bretanya. “Ajuntar sexe i drogues no és un fet nou. Sí ho és, en canvi, fer-ho compulsivament durant dos o tres dies seguits, amb un consum d’estupefaents en altes dosis i amb una alta freqüència, i amb sexe dur, passional, sense preservatiu i amb diverses parelles. A més a més de l’addicció a les drogues, suposa una possible via de contagi d’infeccions de transmissió sexual (ITS). Per descomptat és una conducta irresponsable”, sentencia Fernando Caudevilla, portaveu d’Energy Control, un projecte de reducció de riscos de l’oenagé ABD. El consum de les drogues sintètiques fa que es perdi la percepció del perill i per tant baixa l’ús del preservatiu.

Com és qui ho practica? “Normalment és gent que surt molt o viu la nit molt intensament. N’hi ha de totes les edats, però podria parlar-se sobretot d’homes de 20 a 45 anys”, explica Caudevilla. Totes les organitzacions que treballen en aquest àmbit de la sida i les malalties venèries adverteixen que fenòmens socials com el chemsex poden estar arrelant més ara que abans, ja que els joves han abaixat la guàrdia davant el contagi de la sida. “Han perdut la por, creient que això [la infecció] es resol amb unes pastilles i prou –diu Caudevilla–. A diferència de les generacions que els precedeixen, que van viure els estralls de la sida, no senten el VIH com una cosa pròxima, però el cert és que tampoc no tenen en compte el risc d’hepatitis C”. En qualsevol cas, els usuaris estan informats i tenen un nivell de formació i socioeconòmic bons.

A Espanya no es disposa de dades estadístiques sobre la incidència del chemsex entre la població general o entre l’homosexual. Oenagés i organitzacions com BCN CheckPoint, un centre

LES SESSIONS ‘NON STOP’ Són festes privades en què el sexe dura fins a 72 hores; no es para ni per dormir

ELS ESTUPEFAENTS Un còctel de tres substàncies provoca eufòria, desinhibició i estimulació sexual

LA FALTA DE PROTECCIÓ L’efecte dopant fa baixar la percepció del risc i es prescindeix del preservatiu

comunitari de detecció del VIH i altres ITS, reconeixen que a les seves oficines hi van homes que per si sols no aconsegueixen deixar l’addicció. “Tot comença com una broma, amb un ‘provaré a veure què’, però pot enganxar”, assegura el director de BCN CheckPoint, Ferran Pujol. Truquen a la seva porta a la recerca d’ajuda. “Que hi ha una problemàtica, no hi ha cap dubte. Encara que no en coneixem l’abast. Són casos puntuals però en número suficient per estar en guàrdia”, afegeix Pujol.

Els participants en aquest tipus de sessions privades no solen recórrer a la xarxa d’atenció de drogodependències, precisament perquè no responen al perfil clàssic del toxicòman addicte a la cocaïna o l’heroïna. “El problema és que no tenim on derivar aquells que volen deixar-ho –explica Pujol–. No hi ha recursos per tractar-los perquè no s’han previst. Ni tan sols hi ha grups d’ajuda mútua”. Des de Stop Sida s’assegura que la Generalitat de Catalunya té constància del fenomen i que estan seguint el rastre de les drogues que es consumeixen. A Barcelona la prevalença és més gran que a Madrid, indiquen des d’Energy Control. El fet que la pràctica del chem

sex es faci en l’àmbit privat –no en saunes– dificulta d’arribar a més precisions. Succeeix fora de la vista (i el control) de la resta, però no clandestinament, ja que és un tema que es tracta de manera habitual a les xarxes socials, segons afirma el portaveu d’Energy Control. De fet, es parla del chemsex com un ganxo més en el món 2.0.

La festa sol començar ben entrada la nit i després d’unes quantes copes en un bar o a la discoteca. Als pisos o apartaments on se celebra no hi falta ni la música electrònica, a tot drap, ni per descomptat l’alcohol. L’eina més comuna per donar publicitat a aquestes trobades és Grindr, una aplicació mòbil dirigida a la comunitat gai masculina amb més de set milions d’usuaris. L’interessat ha de tenir activada l’opció de geolocalització, concretar la cita i rebre el vistiplau de l’organitzador. Només s’entra per invitació. La matinada, les ganes de festa i la celebració de chill outs fan la resta.

La mefedrona, dèiem, és la droga que regna al ball. Sent l’amfitriona, no és l’única que entra per la porta. També corre metamfetamina de cristall i GHB (hidroxibutirat) / GBL (butirolactona), conegudes com a tina i G. Combinades de qualsevol manera, actuen com a potents desinhibidors i estimuladors sexuals. Faciliten, en definitiva, la pràctica d’un sexe més extrem, durant més temps i amb més d’una persona. L’article de la British Medical

Journal explica com la barreja d’aquestes substàncies facilita una excitació sostinguda i indueix una sensació d’entesa immediat amb les parelles sexuals. La mefedrona i el cristall incremen- ten el ritme cardíac i impulsen una sensació d’eufòria i agitació sexual. El GHB i la GBL són un potent desinhibidor i analgèsic. Els presumptes beneficis no són, per tant, únicament físics, sinó també psicològics. Segons la

British Medical Journal, “alguns usuaris assenyalen que utilitzen aquestes drogues per controlar els sentiments negatius, com ara la falta de confiança o d’autoestima, l’homofòbia internalitzada i l’estigma de tenir sida”.

Eufòria. Increment de l’energia. Sensació d’estimulació. Estat d’alerta. Urgència de parlar. Millora de la funció mental. Augment de la percepció de la música. Disminució dels sentiments hostils. Són alguns dels efectes immediats del còctel del trio de drogues.

Si es vol que el globus sigui encara més alt, llavors hi ha qui recorre a l’slam o slaming. Aquells que el practiquen es diuen slim

mers. Amb l’slam (cop) la mefedrona no s’esnifa o es consumeix per via oral, sinó que s’injecta. Així es juga, doncs, en una altra lliga. Resulta cada vegada més habitual trobar als webs de contactes per a homes i a les aplicacions mòbils per a homosexuals

slimmers que busquen companys sexuals que vulguin participar en aquesta experiència, segons l’oenagé Apoyo Positivo. L’intercanvi de xeringues, en el cas de l’slam, fa encara més fàcil el contagi.

La mefedrona es pot comprar al mercat negre, al carrer, encara que alguns consumidors expliquen que l’han adquirida per internet com a fertilitzant. Deu grams d’aquest estupefaent poden costar uns 100 euros. De la seva venda a la xarxa no en tenen constància les oenagés. Aquesta droga recreativa va ser comercialitzada com a fertilitzant entre el 2007 i el 2010, quan va ser il·legalitzada. Es dóna la circumstància que el primer país que va il·legalitzar la mefedrona va ser precisament la Gran Bretanya, després d’associar-ne el consum a quatre morts.

LA TENDÈNCIA Els joves han abaixat la guàrdia davant el contagi de la sida: han perdut la por

L’EXPANSIÓ El fenomen arriba de la Gran Bretanya, però ja hi ha hagut casos a Barcelona i Madrid

L’ALERTA SANITÀRIA La ‘British Medical Journal’ reactiva l’alerta a Europa i assenyala la mefedrona