La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reivindicació sagnant
Una manifestació veïnal a Sant Adrià de Besòs contra un clan de traficants de droga acaba amb un activista assassinat a punyalades
El 9 de novembre passat era el cinquè dilluns consecutiu que al barri del Besòs retrunyien els crits de “no volem camells”. Més de trescents veïns del popular barri de Sant Adrià es desplaçaven en una sorollosa manifestació que només s’aturava per assenyalar els domicilis ocupats il·legalment per un clan familiar que consideren la causa dels problemes d’inseguretat als seus carrers.
Aquesta protesta va acabar de manera tràgica quan dos joves de la família en qüestió van apunyalar mortalment un veí, en Cristian, d’origen romanès, de 30 anys, que acabava de participar en la cassolada. La reivindicació es va tenyir de sang.
Poc després de les dotze, dos individus de 20 i 18 anys del clan cap al qual s’adrecen totes les protestes van anar a passar comptes amb els manifestants. Acabada la convocatòria, com acostuma a fer sempre un grup de veïns, entre els quals hi havia el jove romanès i la seva dona, embarassada, es van quedar a prendre una copa al bar Porras del carrer Ramon Berenguer, a pocs portals dels pisos ocupats pels traficants. Una vegada dissolt el cordó policial, es van dirigir al bar “fanfarronejant i amenaçat”, segons els testimonis, i van començar una baralla violenta. Ja al carrer, durant l’enfrontament, en Cristian va caure a terra i sense opció de defensar-se va ser sal- vatgement apunyalat amb un ganivet de grans dimensions, tipus matxet, que un dels agressors portava amagat.
Les unitats de la policia de l’operatiu de vigilància de la pro- testa veïnal que encara eren a la zona van reaccionar als colpidors crits de la família de la víctima, que van intentar reanimar-la sense aconseguir-ho. Només van haver de seguir el rastre de sang que degotava del ganivet per, immediatament, trobar els agressors, que havien emprès la fugida per les amenaces de linxament d’alguns veïns.
Poc després, antiavalots dels Mossos d’Esquadra van prendre el barri i van identificar els transeünts, mentre des de la megafonia dels cotxes policials activistes veïnals cridaven a la calma i dissolien la concentració, que es tornava a reunir al crit de “fora assassins”.
Va ser a finals de setembre que els veïns del Besòs, farts de les ocupacions il·legals –una desena de pisos al voltant del parc Germans Riulas– i de l’increment de la inseguretat, van començar les mobilitzacions. Protesten per l’arribada al barri d’un clan familiar procedent del barri de la Mina que diuen s’ha apropiat del mercat de la droga “amb petits repartidors” que seleccionen entre els joves aturats que mercadegen pel parc del Besòs. El mateix grup, segons els veïns, ha protagonitzat una desena del que descriuen com a “pisos esbotzats”, ocupacions il·legals per les quals fins i tot “cobren lloguers a tercers”. Des d’aleshores, l’Ajuntament intenta aturar el problema reforçant la presència policial, però adverteix que les competències que té en seguretat són limitades.
La víctima, segons veïns com José Paredes, membre de l’Associació de Veïns del Besòs, “estava tan integrada al barri que assumia activament les nostres reivindicacions”, com prova el fet que participava en totes les protestes. Era freqüent veure’l pel barri quan acabava de treballar amb el seu pare, que el va acompanyar des de Romania i que ajudava el matrimoni a cuidar la filla petita i una altra que estan esperant.
“Era previsible una reacció dels delinqüents”, apunta la Dolores, una altra veïna que descriu el seu públic enuig perquè no havien aconseguit atemorir els veïns. “La unió fa la força”, recorda un home gran que encara recorda la mobilització veïnal que va passar a la història fa 25 anys i que crida a ple pulmó: “Encara que ens mateu, en vindran d’altres!”.
Fa temps que el barri està revoltat contra la presència d’un clan familiar dedicat al tràfic de drogues