La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un port sota la plaça
Un equip d’investigadors de la Universitat de Southampton ‘radiografien’ els carrers per localitzar els molls de Tàrraco
Un equip d’estudiants de doctorat de la Universitat de Southampton està radiografiant aquests dies les places i carrers del barri del port de Tarragona amb georadar per localitzar el moll romà, la porta d’entrada de mercaderies i persones sembla que de Tarraco, la capital d’Hispània Citerior. L’equip, coordinat pel professor Kristian Strutt, està recollint dades del subsòl i definint els diferents tipus de material que conté, amb gran detall fins als cinc metres de profunditat, i amb considerable aproximació fins als 18 metres sota el paviment actual. Els resultats del projecte Roman Mediterranean Portus, que inclou 29 ports més de l’antic imperi ubicats a nou països diferents, es presentaran a finals de gener a Roma.
El punt de partida del treball de camp ha estat la Planimetria Arqueològica de Tàrraco, coeditada per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), entitat que col·labora amb aquest estudi. La planimetria dibuixa l’evolució de la ciutat romana a partir de totes les restes arqueològiques que s’han documentat durant les últimes dècades i situa el port entre els carrers Reial i Smith. Ara per ara, els primers resultats sembla que avalen aquesta tesi: “Estem veient que a uns quaranta metres per darrere de plaça dels Infants (que limita amb el carrer Reial), hi ha restes de bases d’alguns edificis i fins i tot el que podria ser un pòrtic i a partir de la plaça sembla que el terreny era més profund”, explica Kristian Strutt.
Són les primeres conclusions després de dues setmanes de recopilació de dades amb el georadar, un treball de camp que durarà vint dies. La tècnica és la mateixa que es va utilitzar fa vuit anys a la catedral de Tarragona per localitzar la base del temple d’August. Es tracta d’un mètode de prospecció geofísica basat en l’emissió d’impulsos electromagnètics.
Val a dir que les ones travessen les diferents capes del subsòl i generen una imatge bidimensional amb què es dibuixen les restes de pedra i sediments, si n’hi ha, i les diferents capes de material que hi ha sota el paviment. Aquestes dades es complementen
Els investigadors han escollit trenta ports de l’imperi per delimitar-ne la mida i les relacions comercials per mar
amb les obtingudes amb el topògraf.
Vestits amb armilles reflectores, aquest equip ha definit, amb l’ajuda de l’arqueòleg tarragoní Josep Maria Macias de l’ICAC i també amb la col·laboració de l’Ajuntament (que s’encarrega de tallar el trànsit quan la investigació ho requereix), una zona d’estudi diària.
“Passarem per tots els espais oberts, carrers i places que permeten obtenir dades en zones àmplies del que intuïm que era el port i on havien d’estar situ- ats els molls”, explica Kristian Strutt.
El projecte (Portuslimen.eu), dirigit per Simon Keay, rep finançament europeu i la col·laboració d’altres universitats com la de Colònia i Lió, i instituts d’investigació com la British School at Rome, el Centre Nacional de Recerca Científica de França o el mateix ICAC, i l’estudi continuarà fins al 2018. L’objectiu és definir la mida de trenta ports seleccionats –la pròxima parada de l’equip serà a Càdis i Delos (Grècia), i recalaran en altres països com Turquia, Israel, França, Tunísia, Líbia, Egipte i, evidentment, Itàlia– i establir també com eren les seves relacions comercials i socials a través del mar des del principi del segle I abans de Crist i fins al segle III després de Crist. A Tarragona, els resultats d’aquests estudis es posaran a disposició de l’ICAC i l’Ajuntament per poder obrir en el futur noves línies d’investigació i excavacions.