La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sharon Stone, al servei de la Constitució
L’actriu torna als 57 anys amb ‘Agente X’ de TNT, el seu primer paper protagonista en televisió
Quan un candidat a la presidència dels Estats Units necessita reforços de cara a les eleccions, pot ser determinant el seu acompanyant per complementar demogràfics i atreure votants reticents. Sarah Palin, per exemple, va demostrar que una cosa era el seu perfil sobre el paper i una altra obrir la boca durant la campanya del 2008 quan acompanyava John McCain per al Partit Republicà. Però la fama que precedeix el càrrec de la vicepresidència és que, una vegada elegit, l’electe no fa res. La fantàstica paròdia de Julia Louise-Dreyfus a la sèrie Veep no ha ajudat a destruir aquests prejudicis guanyant quatre vegades consecutives l’Emmy però: i si fos al contrari? I si en realitat la supervivència d’aquesta nació depèn d’aquesta figura? Doncs Sharon Stone, que ha optat per mudar-se a la televisió, té la clau a Agente X, que estrena el canal TNT aquesta nit a les 23.15 h.
Quan Natalie Maccabie (Stone) s’instal·la en el número 1 d’Observatory Circle, la residència oficial que ve amb el càrrec, descobreix que la simbòlica clau que li lliura el seu antecessor té unes atribucions inesperades. Obre una porta secreta que li per- met accedir al manuscrit oficial de la Constitució firmada el 1787 per George Washington i Benjamin Franklin. La novetat és que l’article dos conté un cinquè apartat que la societat i els altres alts rangs desconeixen: el text proporciona un agent especial al vicepresident, que té com a feina executar missions d’alt risc, operar al marge de la llei i fins i tot del mateix president. Si James Bond està al servei de sa majestat, l’agent interpretat per Jeff Hephner ( Boss) està al servei de la seva Constitució i de Sharon Stone, que pot controlar els seus passos i donar-li ordres des del cau secret.
L’èxit del 007 de Daniel Craig al mercat americà, on va recaptar 283 milions amb Skyfall i on Spectre ha liderat en el seu primer cap de setmana, sembla haver influït els directius del canal TNT. Com demostra una premissa tan absurda, s’han deixat inspirar pel seu vessant d’acció i marcat per la impossibilitat de les missions, i podria dir-se que Sharon Stone s’ha quedat amb el paper de Judi Dench. Controla i supervisa però aquí com a coprotagonista de ple dret, fent valer el seu nom a la indústria. Ningú no oblida el seu encreuament de cames ni la seva carismàtica Ginger al Casino de Martin Scorsese per més que el
seu estatus d’estrella mai no s’hagi vist correspost amb una filmografia especialment encertada. I després de veure que el cinema no li ofereix papers protagonistes, torna al mitjà que li va donar una oportunitat després de tenir un accident vascular cerebral el 2001 que li va afectar la parla i la seva forma de caminar durant dos anys. Amb aquesta col·laboració de tres episodis a L’advocat va obtenir el seu Emmy com a actriu convidada.
Als seus 57 anys se suma a la llarga llista d’actrius madures que aposta per explotar la seva presència en televisió com va fer Geena Davis l’any passat, una altra icona dels noranta que es va passejar pels passadissos d’Ana
tomía de Grey, i ara Anjelica Huston es prepara per desembarcar en Transparent al desembre. Però en el seu cas l’etiqueta de madura no significa que abandoni la sensualitat que sempre l’ha caracteritzada. Al setembre va aprofitar la promoció d’Agente X per posar nua per a Harper’s Bazaar mentre es manté discreta (i vestida) en la pell de la vicepresidenta Natalie Maccabie.
La maniobra per tornar al primer pla està funcionant a la perfecció. També li ha servit a Stone per denunciar el masclisme imperant a Hollywood que últimament han criticat actrius del calibre de Jennifer Lawrence i Jane Fonda en comprovar una vegada i una altra que els oferien menys diners que als seus companys de repartiment (una injustícia que Stone va resoldre quan va cobrar al voltant de deu milions per Ins
tint bàsic 2). Però una altra qüestió serà què aporta a la seva carrera ja que Agente X està rebent crítiques mixtes als EUA. Per sort, ella no és el blanc dels periodistes especialitzats i contemplar que els seus trets segueixen intactes és una grata sorpresa. Però com deixa entreveure el punt de partida, requereix un sentit de l’humor del qual el guionista William Blake Herron ( La identitat de
Bourne) no sembla ser conscient del tot. Al cap i a la fi, no deixa de ser una vicepresidenta amb una Batcova.