Sèries a peu de pàgina

Una de les conseqüències més directes, sorprenents i per descomptat positives que ha portat el ja imparable augment al nostre país de la seriefília a prova d’espòilers ha estat sense cap dubte el gran nombre de publicacions especialitzades que han aparegut sobre això per aquests verals. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull al racó de novetats de qualsevol llibreria mínimament ben assortida per comprovar que l’efervescent tendència editorial, lluny de ser un fenomen passatger, porta camí de convertir-se en unmésqu es aluda blecostum.I jo quemen’ alegro perla col· lateral part que em toca.

Acadèmics, divulgatius, conjunturals, antològics, generalistes, didàctics, anecdòtics i fins i tot hipstèricament frívols, de llibres sobre sèriesn’ hi ha a rape ratotsels gusto si colors. Els d’Errata Naturae, per exemple, després de donar bon compte de títols tan emblemàtics com Breaking bad, Juego de tronos, True detective, The walking dead, Los Soprano o The wire, van llançar fa uns mesos el més que recomanable Mad men, o la frágil belleza de los sueños en Madison Avenue, un volum de di catín te gramen talstràfecs ero tic oexistencials de Don D rape ricom pan yia.

D’un signeb en dif eren tésl’ int eres santíssim(im ésa cadèmic amento por tú quemai) La política en les sèries de televisió: Entre el cinisme i la utopia, multidisciplinari acostament a algunes de les sèries que de forma més lúcida, crítica i contundent han fet de la maquiavèl·lica lluita pel poder la seva principal premissa dramàtica (de The good wife a House of cards, passant per Crematorio, Borgen, The thick of it, la trilogia Red Riding o The newsroom). Un dels últims a sumar-se a la freqüentadíssima festa ha estat el sempre lúcid Quim Casas, gos vell en això de la crítica audiovisual, que acaba d’entonar el seu molt particular (i intransferible) mea culpa serièfil en l’acabat de publicar La vida va en serie, llibre en el qual glossa les virtuts i èxits de les que segons la seva opinió són les 75 ficcions televisives (de tots els temps) que més l’han marcat.

Menció a part pel que realment té d’extraordinari mereix sens dubte el volum titulat

Dentro de ‘El Ministerio del Tiempo’, obra coral editada per aquesta autèntica pionera en això de les sèries que és la meva bona amiga Concepción Cascajosa. Amb esgarrifós pròleg del mateix Javier Olivares, el llibre amplifica encara més si és possible l’enorme ressò multimediàtic que ha obtingut amb només una temporada a l’esquena aquesta revolucionària sèrie tan atypically spanish. Encara que només fos pel fet que tots els especialistes que hi participen van decidir donar íntegrament el 100% dels drets d’autor que la seva venda pogués reportar a la Fundació Espanyola per al Foment de la Investigació de l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica, terrible malaltia neurodegenerativa que farà poc més d’un any va posar fi a la vida del cocreador de la sèrie, l’enorme Pablo Olivares, poc abans que pogués veure-la estrenada), encara que tan sols fos per això, aquesta publicació resultaria ja imprescindible. Que continuï la ratxa.

De llibres sobre sèries n’hi ha ara per a tots els gustos: acadèmics, divulgatius, antològics, generalistes, didàctics...