Una pedra palestina, metàfora de la limitada mobilitat de persones

Reflexionar des de la pràctica i no des de la teoria. Aquest és el triomf que han aconseguit Matteo Guidi i Giuliana Racco, dos artistes residents a Barcelona que aprofitant el context actual de conflicte migratori van decidir plasmar en un projecte artístic la tensió entre el desig d’un artista i refugiat a Palestina d’arribar a Europa per desenvolupar el seu talent i les restriccions a la seva petició.

The artist and the stone és el vívid reflex d’una travessia protagonitzada per l’esmentat artista, Ibrahim Jawabreh, i un bloc de pedra de vint-idues tones procedents d’Arroub (Cisjordània) amb un mateix destí, Barcelona. Tots dos són testimoni dels estrictes límits geopolítics que s’han d’afrontar per aconseguir la mobilitat en un territori fragmentat com el de Palestina. La decisió d’introduir aquesta pedra al projecte va sorgir per contrastar el procés de trasllat de Jawabreh, fet que ha permès constatar la possibilitat real de moviment de l’objecte, a diferència de la del subjecte, que es troba immers en uns llimbs burocràtics que no li han permès aconseguir el seu objectiu.

El motiu pel qual l’objecte és una pedra està en un treball previ, In between camps, mitjançant el qual Guidi i Racco pretenien seguir el rastre d’un antic aqüeducte que connectava Hebron amb l’antiga Jerusalem i que els va portar a una pedrera d’on van extreure aquest element tant arrelat a la terra. A més, Marwan Burini, portaveu de l’Ambaixada de Palestina a Espanya, apunta que “la pedra s’utilitza com a arma de lluita, com a reacció a la repressió”.

The artist and the stone, que acull la Fundació Suñol des d’avui i fins al 23 de gener, no reflexiona sobre una cosa, sinó que és aquesta cosa, tal com afirma Herman Bashiron Mendolicchio, comissari de l’exposició. La pedra va arribar al port de Barcelona el setembre passat, no sense abans superar algunes traves, entre elles la impossibilitat d’exportar pedres senceres des de Palestina, la in- competència dels artistes de moure mercaderies, i l’excessiu pes de la pedra per descansar sobre un únic punt de l’espai públic, fet que va ser resolt amb la seva divisió en dotze blocs repartits entre la Fundació Suñol i el Pla de Palau i que Guidi metaforitza amb la fragmentació de Palestina. Al museu es pot observar un vídeo del trasllat de la pedra projectat en una paret i que contrasta amb un enregistrament de Jawabreh, qui limitat pels quatre costats d’una televisió apareix corrent en el seu intent per travessar la pantalla.

LLIBERT TEIXIDÓ Racco i Guidi sobre un dels blocs