La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tancat un laboratori rus
L’Administració Putin interpreta el veto olímpic a Moscou com un afer d’Estat
Una nota en francès recorria ahir els teletips. No donava noms ni dates, però recollia la història que un inspector antidopatge rus havia explicat al març als seus superiors de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA).
L’inspector sense nom es descrivia a si mateix saltant des de la finestra de la seva habitació d’un hotel a Saransk, 500 quilòmetres a l’est de Moscou, per esquivar el control de la policia russa. Va dir que els agents, apostats davant la porta, volien assegurar-se que les mostres d’atletes russos –sang i orina– que ell mateix havia recollit hores abans arribaven al laboratori de Moscou. Si això últim passava, la probabilitat que aquestes mostres desapareguessin més tard era raonablement elevada. L’AMA calcula que el laboratori de Moscou ha destruït 1.417 mostres sospitoses.
L’episodi, amb cert aire jamesbondià, apareix a l’informe de més de 300 pàgines que l’AMA difonia dilluns passat. Es tracta del mateix informe que ha servit a l’ens per proposar que l’atletisme rus, en bloc, sigui vetat dels Jocs de Rio de l’estiu que ve. El mateix informe que, ahir mateix, va portar l’AMA a retirar l’acreditació internacional al laboratori de la Federació Russa a Moscou...
“Ens hem limitat a seguir les recomanacions que ens ha lliurat la comissió independent que ha elaborat l’informe”, van dir fonts de l’Agència Antidopatge, abans d’afegir que totes les mostres de sang i orina del laboratori de Moscou hauran de ser transportades “de forma segura, ràpida i sota custòdia” a un laboratori al- ternatiu de l’AMA, preferiblement fora de Rússia.
El Kremlin, enquistat en el conflicte energètic, la batalla del cru i la guerra de Crimea, ha digerit malament l’assumpte. Ho ha fet llançant pilotes fora: veu bruixes al seu voltant. Dmitri Peskov, portaveu del president Vladímir Putin, va dir que les acusacions de dopatge d’Estat són injustificades. “Mentre no hi hagi proves, és difícil que puguem considerar les acusacions. I aquestes acusacions ens semblen infundades”. I l’agència russa antidopatge va anar encara més lluny, en parlar d’“imaginació inflamada”. “Tot això no té cap sentit”, va dir la seva cara visible, Nikita Kamaev.
La realitat demostra que se li obren nous fronts a l’esport rus. La maratoniana Lilia Xóbukova (37), triple guanyadora de la marató de Chicago i sancionada per dopatge des del 2014, va donar la culpa “als buròcrates”.
“Per què s’ha de privar dels Jocs Olímpics un jove atleta que ha invertit tota la seva vida en l’esport, i que no té la culpa de res? –es preguntava davant el di- ari rus Sport Express–. Si se’l desqualifica, l’atleta ho perd tot: les medalles, les recompenses econòmiques, els èxits. Però, què li passa als buròcrates? Res”.
I una xifra considerable d’atletes internacionals va apareixent en escena reclamant la seva part. L’australià Jared Tallent, plata en els 50 km marxa dels Jocs de Londres 2012, vol l’or del vencedor, Sergei Kirdiapkin, suspès al gener per anomalies en el seu passaport biològic. I la nordamericana Alysia Montano, cinquena en els 800 m, es veu al podi si es castiga amb retroactivitat Maria Savinova (or) i Ekaterina Poistógova (bronze).
REACCIONS IRADES La maratoniana Lilia Xóbukova, sancionada des del 2014, dóna la culpa “als buròcrates”