El fill de l’escorta de Jordan

El Fiatc Joventut va millor del que es podia esperar, veient els seus problemes financers, que espera poder començar a aclarir al febrer. Ha guanyat quatre dels cinc partits de la Lliga Endesa. L’última victòria porta la firma de Brandon Paul, que va capgirar el marcador davant el CAI clavant un triple a més de 8 metres del cèrcol quan quedaven sis dècimes de segon al crono. Per això el van fitxar, perquè fos decisiu. El club sap molt bé que la qualitat de l’escorta dels Estats Units, que apuntava a gran estrella, està clarament per sobre de la seva capacitat econòmica, però una combinació de circumstàncies (una lesió i el consell d’un exentrenador seu, badaloní per a més detalls) ha permès el fitxatge.

Per una sola temporada, però sense la cada cop més habitual clàusula de sorti- da; és a dir, que no pot marxar fins al final del contracte.

Brandon Paul (24 anys, 1,93 m) estava predestinat a jugar a bàsquet. La seva mare era entrenadora de prestigi. El seu pare, en canvi, va jugar a futbol americà. Ell també el va practicar, i també el taekwondo. Però hi va haver un altre factor, decisiu, per desempatar i decidir-se per la cistella. Després de 21 anys a la Navy, el pare es va fer policia i va ser guardaespatlles, entre d’altres, del mateix Michael Jordan. “El vaig conèixer, i els seus fills”, explica a La Vanguardia el jugador de la Penya. “Em va venir a veure jugar alguna vegada i hem continuat tenint algun contacte, encara que no puc dir que siguem grans amics”.

Paul va ser un dels grans a l’institut Warren, Mr. Basketball i All-American a Illinois el 2009, any que va entrar a

Brandon Paul estava predestinat al bàsquet i la Penya en gaudeix

formar part dels Fighting Illini de la universitat amb el nom de l’estat. En la seva última temporada allà, la 20122013, va sumar 16,6 punts per partit, però amb això no en va tenir prou per entrar al draft de l’NBA. Va buscar fortuna a Rússia, al Nijni Novgorod, però no li va anar bé i el febrer del 2014 va tornar als EUA, al Canton Charge de la Lliga de Desenvolupament de l’NBA. El segon equip dels Cavaliers, a les ordres de Jordi Fernández.

“Continuo pensant que hi haurà una oportunitat de jugar a l’NBA –diu ara– però de moment el meu objectiu és millorar cada dia i ajudar l’equip a guanyar partits”.

Com diumenge. Salva Maldonado, el seu entrenador, explica: “No vam tenir temps de preparar una jugada d’atac; només recuperar la pilota amb un robatori o fent una falta”. El CAI, que guanyava per 68-70, va servir de banda faltant 8 segons. “Vam tenir sort que Suton robés la pilota i que li arribés a Paul, perquè si hi havia algú que podia ficar aquest triple era ell. La distància no era cap problema; ell pot treure aquests tirs, llançar triples de qualsevol manera”.

“Havia tirat molt bé a la primera part (15 punts) i molt malament després (0/3 triples a l’últim quart). He estat en aquesta situació abans i sabia que la pilota entraria”, afirma, per la seva banda, el jugador, de qui el seu entrenador lloa el “caràcter alegre, que fa vestidor, i la seva capacitat de treball, conscient de les seves capacitats i les seves mancances”.

Per exemple, el domini de la pilota i de la passada. “Sens dubte, té potencial per arribar a l’NBA, però el veig més a Europa”, conclou Maldonado.