La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’aigua que dóna la vida
Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures (ai, qui ho diria...!) ha estat el mar”, cantava Joan Manuel Serrat en el seu Plany al mar. Aquest Mediterrani que s’ha convertit en el cementiri de la vergonya per a Europa va ser per a les germanes Mardini un flotador que significar la salvació, la porta cap a una nova vida que han començat a Berlín, després de mesos d’odissea fugint de la guerra de Síria. La Sarah, de 20 anys, i la Iusra, de 17, nedadores a Síria, tornen a fer braçades a les instal·lacions del Wasserfreunde Spandau 04, un club berlinès que les ha acollit amb afecte, i on progressen per “anar als Jocs Olímpics” algun dia, després de creuar mig Europa.
La dramàtica fugida de les germanes Mardini va començar a l’agost, quan van sortir de Damasc escapant dels bombardejos i les misèries de la guerra. Van arribar al Líban i d’allà van passar a Turquia, amb la intenció d’embarcar-se cap a Europa a través de Grècia, com milers de paisans. “Volíem tenir un futur; jo vull anar a l’escola, vull ser una nedadora internacional, i la meva germana també, però si ens quedàvem a Síria no ho hauríem aconseguit mai, perquè la situació no és bona”, explicava la Iusra, segons recollia ahir l’agència Associated Press des de Berlín. La petita de les dues germanes havia arribat a competir en el Campionat del Món FINA de piscina curta (25 m) de Turquia del 2012 en la prova de 400 m lliure, quan tenia 14 anys. Va quedar 37a en les sèries eliminatòries entre 41 participants. La seva marca, 4m56s66, roman com el rècord sirià de l’especialitat. La germana gran, la Sarah, neda en proves de llarga distància.
Tot i això, el destí ha volgut que la millor braçada no els donés cap rècord ni campionat, sinó pràcticament la vida. Ser nedadores les va salvar de morir ofegades al mar Egeu. En el seu primer intent per arribar a les costes de Grècia, després de pagar als traficants d’ànimes per un passatge en una barca atapeïda, els guardacostes de Turquia les van interceptar i les van tornar a la platja. En la segona temptativa, aquesta vegada en un bot inflable, van haver de llançar-se al mar al cap de mitja hora de navegar ja que va començar a negar-se d’aigua per la sobrecàrrega de persones, la majoria de les quals no sabia nedar. Van haver de deixar anar llast per no enfonsar-se, van llançar les motxilles a l’aigua, i quan no n’hi va haver prou, la Sarah, la Iusra i tres nedadors sirians més van saltar a l’aigua per mantenir el bot a la superfície. Van anar nedant al costat, agafades durant tres hores a unes cordes que penjaven per les bandes de
Ser nedadores les va salvar de morir ofegades a l’Egeu; van saltar del bot per evitar que s’enfonsés “Quan aprengui alemany aniré a l’escola, vull ser pilot, i com a nedadora vull anar als Jocs”
l’embarcació, fins que van arribar a l’illa grega de Lesbos. “No tenia por de morir, perquè si passava alguna cosa, podia nedar fins a arribar a l’illa, però el problema era que hi havia 20 persones més amb mi”, explicava la Sarah, que havia treballat de salvavides en una piscina a Síria. “Si permetia que algú s’ofegués o morís, no m’ho perdonaria”, relatava la noia.
Un cop en terra ferma, les germanes van emprendre una llarga travessia per arribar primer a Àustria i després a Alemanya. Pel camí els van donar roba, d’altres els van robar, alguns companys d’èxode van ser arrestats a les fronteres, els van negar pujar als trens de refugiats... Fins que setmanes després van arribar a Berlín. El destí en forma d’aigua es va tornar a creuar en les seves vides: el refugi que les va acollir les va posar en contacte amb el club berlinès Spandau 04, una entitat de llarga tradició aquàtica, amb 2.500 socis, i amb un equip masculí de waterpolo que és el més premiat d’Alemanya i quatre vegades campió d’Europa.
L’Spandau 04 ha acollit amb els braços oberts les seves dues noves nedadores, a les quals ja han programat un pla d’entrenament. Segons explica AP, l’entrenador de les noies, Sven Spannekrebs, assegura que les germanes estan fent grans progressos, encara que és una mica escèptic sobre les possibilitats com a nedadores d’elit. “Elles poden nedar al més alt nivell en el món àrab, però hi ha una diferència amb la natació europea a causa de les condicions d’entrenament”. Encara que aquesta manca de nivell poc desanima les Mardini. “Quan aprengui alemany començaré l’escola, vull ser pilot d’avions, i com a nedadora vull arribar als Jocs Olímpics”, anhela la Iusra. La seva germana Sarah, més prosaica, lluita contra la burocràcia per aconseguir portar la resta de la seva família a Alemanya, mentre torna a gaudir de la piscina. “No podem fer res de bo amb la nostra vida si no tenim la natació”.