La Vanguardia (Català-1ª edició)
La calor enganya la naturalesa
Preocupació per les anomalies climàtiques i els desajustos que provoquen en els cicles vegetals
Primavera a l’hivern. Les altes temperatures registrades fins la setmana passada, en plena temporada hivernal, estan tenint notables efectes en el regne ve- getal. Científics i agricultors observen amb força preocupació floracions anticipades i, en general, una acceleració del cicle biològic. Ja s’ha vist en els amet- llers. I es tem que passi també en altres fruiters, com ara els presseguers, els albercoquers i les pruneres. Els ritmes dels sistemes de pol·linització i de floració s’estan desajustant, amb unes conseqüències encara imprevisibles a mitjà i llarg termini. El bon temps pot acabar sent dolent per al camp.
El temps benigne des que va començar l’hivern està tenint efectes sorprenents en la floració. I en els cicles productius i de creixement de plantes i arbres fruiters. Diverses varietats d’ametller han patit una floració inusitadament més primerenca de l’habitual en camps de Tarragona, València, Múrcia o Andalusia. També són visibles les flors en algunes pruneres de tipus americà i en varietats de presseguer, quan normalment s’hi deixen veure a mitjans de febrer. Alguns cultius de l’horta a Múrcia (bròquil o coliflor) s’han pogut collir fins i tot vint dies abans del compte. Les roses mostren una modesta esplendor als jardins urbans. I les vaques pasturaven la setmana passada al Pirineu creient que era el maig.
Els últims dies del 2015 i fins al 12 de gener d’aquest any s’han registrat temperatures inusitadament càlides. El resultat és que s’han acumulat hores de calor després del breu repòs hivernal, cosa que ha activat una floració anticipada en algunes varietats d’ametller, com la marcona o la llargueta. Aquestes varietats solen florir entre el 5 i el 20 de febrer, però a mitjan gener ja són visibles algunes flors blanques en diverses zones del litoral català (Tarragona, zones de l’interior; però no a Lleida, on les boires persistents ho han evitat).
“Els arbres, a causa de les altes temperatures, creuen que és primavera i han iniciat el seu cicle biològic. Tot això passa perquè hem assolit els 20ºC i 22ºC un 8 de gener, i això no és normal ni propi del ple hivern”, diu Ignasi Iglesias, investigador del programa de fructicultura de l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries (IRTA).
Els ametllers de floració primerenca necessiten un repòs hivernal per acumular entre trescentes i quatre-centes hores amb temperatures per sota dels 7ºC, seguit d’un altre de temperatures més elevades per iniciarne el cicle vegetatiu amb la floració. “En canvi, les varietats de floració tardana (vayro o farragnes) requereixen més repòs hivernal, per la qual cosa encara no han iniciat la floració”, assenyala Xavier Miarnau, també investigador de l’IRTA.
El temor dels agricultors és que, si persisteixen aquestes elevades temperatures, pot passar el mateix en altres fruiters de floració primerenca (presseguers, albercoquers o pruneres). Una altra preocupació és que, si en les properes setmanes encara fa calor, la floració continuarà avançant. El risc és que arribin les gelades al gener, el febrer o el març i arruïnin les collites.
Durant els últims mesos, la naturalesa ha viscut certa agitació i ha mostrat uns efectes sorprenents. Els ritmes s’han desajustat. La floració s’ha avançat visi- blement en alzinars (de Jaén o Lleó), en les murtres de Sierra Morena o en la flor de les calèndules a la serra de la Cabrera de León, entre moltes altres observacions de la unitat de botànica de la UAB. “En molts casos, la floració i el creixement ha aparegut dos i tres mesos abans del que era normal”, explica Miquel Ninyerola, investigador de la Unitat de Botànica de la UAB. “La distribució d’algunes espècies està canviant i el sistema polinitzador-floració s’està desajustant”, observa. Ritmes descompassats; si més no, aparentment. “Les fulles es mantenen als arboris caducifolis, algunes espècies floreixen abans d’hora i els óssos han deixat d’hibernar, per posar uns exemples”, afegeix.
“No és un any gaire reconeixible, aquest”, explica Josep Maria Coll, responsable de la sectorial vegetal de la Unió de Pagesos. A l’horta, les collites abundants i repetides són una cosa bastant inhabitual, però aquest any “no donem a l’abast. Els cicles productius van massa ràpid. No tenim temps a fer la recollida”, explica Coll, que aquests dies arrenca espàrrecs al seu poble (Vila-rodona, Alt Camp), quan l’habitual és fer-ho al maig. A tot això s’uneix la sequera en extenses zones. Pel que fa al cas, Coll explica que el cereal que es va sembrar al novembre no ha prosperat, la qual cosa ha obligat a resembrar. “Ca-
“Els arbres creuen que és primavera i han iniciat el seu cicle biològic” Algunes collites de l’horta de Múrcia s’encavalquen i saturen el mercat
da vegada veiem més anomalies”, diu el pagès.
El bon temps (quina paradoxa més gran!) és un greu contratemps per als agricultors de Múrcia i Alacant. Les temperatures de 23 i 24 graus de dia i sense fred han portat una allau d’efectes negatius. Com que els cicles productius d’algunes hortalisses s’han escurçat (bròquil, enciams i coliflor), les collites s’han encavalcat, l’excés de producció ha saturat el mercat i els preus han baixat, la qual cosa ha obligat a desfer-se del producte. “No s’han pogut recollir les collites escalonadament, com tenim programat, sinó que se’ns han ajuntat”, explica gràficament Miguel Padilla, president de Coag a Múrcia. En aquesta regió, el bròquil, que normalment té un cicle de 90 dies, s’ha collit cint dies abans, i la coliflor, que se sol recollir als 90 dies, n’era a punt als 75. La conclusió és que el preu del bròquil s’ha enfonsat. S’acostuma a vendre a 40 cèntims el quilo i n’ha arribat a baixar la valoració fins als 12 cèntims per quilo.
La falta de repòs de les plantes, la seva activitat constant (a l’hivern, els nutrients s’han de retirar cap a la tija i les arrels per afavorir el rebrot posterior a la primavera), pot fer que a la primavera la floració sigui més feble, “amb la qual cosa augmenta la propensió a les plagues i malalties”, diu Abad. “Quan la planta és en estat latent, descansa i agafa forces; i si no descansa, és més vulnerable a patir virus i bacteris a la primavera”, indica Lluís Abad, expert en jardineria i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.