La Vanguardia (Català-1ª edició)
El somni de Nàpols
El Nàpols va líder i somia repetir, gràcies a Higuaín, les glòries de l’era Maradona
L’actual líder del Calcio italià somia rememorar els èxits aconseguits amb Diego Armando Maradona gràcies a un altre argentí, el Pipita Higuaín, que amb els seus 20 gols en 20 partits acosta més que mai el conjunt blau cel a la consecució del seu tercer scudetto.
Pepe Reina és el guia moral del vestidor en un club reconstruït de la ruïna per De Laurentiis
Nàpols, devota i miraclera, venera dos sants: el patró de la ciutat, sant Gener, i Diego Armando Maradona, l’home que va portar al seu equip de futbol a conquerir en dues ocasions (1987 i 1990) l’scudetto.
El miracle de sant Gener –la liqüefacció de la seva sang, guardada en un reliquiari– es produeix amb regularitat prodigiosa, diverses vegades a l’any. Els napolitans esperen ara el segon miracle, l’esportiu, amb l’ajuda del bisbe màrtir –a qui van decapitar l’any 305– i la d’un altre jugador argentí, Gonzalo Higuaín, que està protagonitzant una temporada formidable.
Les esperances napolitanes van quedar reforçades, abans-d’ahir, amb el triomf a casa, per 3-1, contra el Sassuolo.
L’equip de la capital campana es va consolidar com a líder del campionat. Va ser un partit de futbol total, un espectacle bonic. Els locals, amb gran força mental, disciplina i lucidesa en la construcció del joc, van aconseguir remuntar aviat el gol en contra, de penal, que van encaixar al minut 3 després d’una innecessària acció d’Albiol a l’àrea. Va ser un altre exmadridista, Callejón, que va empatar el 19, de cap, quan va pentinar una pilota magistralment centrada per Insigne. En plena eufòria, alguns co- mentaristes fins i tot ja comparen Insigne amb Neymar. Per a Callejón, que no marcava en partit de lliga des de l’abril del 2015, va suposar treure’s una espina i injectar-se una dosi d’autoestima.
Higuaín va deixar sentenciat el partit amb dos gols, un gairebé al final del primer temps i un altre al temps afegit del segon. En tots dos casos va demostrar per què és el 9 més efectiu del campionat. El Pipita és imparable. Ha fet 20 dianes en 20 partits. Dels últims set compromisos de lliga, ha marcat dos gols en cinc partits. Conscient de la seva gesta, l’argentí, després del xiu- let final, es va acostar a la tanca, a la corba de l’afició més apassionada, per arengar els tifosi i celebrar la victòria. Els càntics i les bengales van prolongar la festa durant molta estona.
Tot i que encara queda molta lliga i el Juventus està a l’aguait, els napolitans saben que la possibilitat de guanyar l’scudetto ara és més sò
lida que altres temporades. Tenen la mentalitat, el joc i un Higuaín inspirat que marca la diferència. “Hem d’explotar el moment –va dir el davanter argentí–. Jo he de mantenir la calma, però sento confiança”. El tècnic, Maurizio Sarri, va apostar per la prudència. Segons el seu parer, el Juventus, campió les últimes quatre temporades i amb el seu palmarès històric, continua sent el favorit.
El Nàpols actual té molt sabor espanyol. Albiol ha donat solidesa a la defensa. Callejón és incansable i voluntariós. Pepe Reina –que dissabte va fer una sortida en fals molt perillosa, encara que sense conseqüències– és el veritable guia moral de l’equip, una autoritat al vestidor. El porter, amb la seva simpatia, s’ha guanyat el cor de la ciutat. Fins i tot l’alcalde, Luigi de Magistris, està estudiant donar-li la ciu- tadania honorària.
A més de l’entrenador, de la cohesió de la plantilla i de la fe en els miracles, el secret de Nàpols és el seu president i propietari, el magnat Aurelio de Laurentiis, el productor i distribuïdor cinematogràfic més important d’Itàlia. El 2004 es va fer càrrec d’un club en ruïna financera i que havia descendit a la tercera divisió. A poc a poc el va anar reconstruint. Guanyar un tercer scudetto rescabalaria l’ànima de Nàpols, una ciutat molt difícil, símbol dels problemes endèmics del sud d’Itàlia, tan orgullosa com fatalista.