La Vanguardia (Català-1ª edició)
Karma del bo
L’alemany David Safier publica la segona part de ‘Maleït karma’, la seva exitosa novel·la humorística sobre les altres vides
L’escriptor alemany David Safier ha atès les súpliques dels seus seguidors, escrivint Més maleït karma, la continuació de la reeixida obra d’humor publicada l’any 2007.
Els alemanys són vistos, segons una enquesta publicada pel diari britànic The Telegraph, com el poble amb menys sentit de l’humor del món. Tot i això, aquesta apreciació està començant a ser desmentida per alguns exemples en la literatura recent, des de Timur Vermes –que va novel·lar, ehem, una hipotètica tornada de Hitler al món actual– a, sobretot, David Safier (Bremen, 1966), les novel·les del qual es dirigeixen sense cap complex a buscar la rialla del lector, de la manera en què ho faria un comediant o un guionista televisiu –el seu antic ofici– i que s’ha convertit en supervendes en diversos països, entre els quals, Espanya.
El seu èxit més notable ha estat Maleït karma (2007), novel·la en què una presentadora de televisió es reencarna, després de la seva mort, en formiga, motiu pel qual es veu obligada a anar ascendint esglaons en l’escala evolutiva a còpia de bones obres. També ha escrit Jesús m’estima (2008), comèdia romàntica protagonitzada per Crist; Jo, jo, jo... i Shakespeare (2010), on transporta una dona actual al cos i l’època del mític dramaturg anglès; Una família feliç (2011), sobre una llar disfuncional els membres de la qual es transformen en els personatges dels quals s’han disfressat per a una festa, i Mu! ( 2012), que va d’una vaca que decideix emigrar a l’Índia després d’un desengany amorós. Ara, vuit anys després del seu gran èxit –més de cinc milions d’exemplars venuts– ofereix la seqüela que tant li han demanat els seus fans, Més maleït karma (Empúries/Seix Barral).
OBJECTIU “Fer que la gent rigui, amb bromes a cada pàgina, em diverteix”, diu l’autor
En una conversa telefònica amb aquest diari, Safier explica que es va decidir finalment a emprendre una segona part del seu supervendes perquè “senzillament, vaig tenir la bona idea que em faltava. Si al primer llibre es tractava d’una periodista exitosa, ara és una dona jove sense èxit, aspirant a actriu, que porta una mala vida. Morirà en el mateix accident que un actor famós, i els dos es van convertint en diferents animals, intentant impedir que l’esposa d’ell i l’amic d’ella s’enamorin, al mateix temps que ells dos es van enamorant”. Així doncs, ha afegit una història d’amor “entre una parella que té molt poc en comú”.
Ella, la Daisy, “és com jo quan tenia 20 anys: molt caòtica, somiadora, entregada a una corrua de festes, alcohol i relacions d’una nit, desenganyada de l’amor”. L’actor cregut, en Marc Burton, “és una estrella, un divo de Hollywood que interpreta James Bond”.
Com Burton a la novel·la, Safier ha hagut d’acceptar de vegades les males crítiques. “És més fàcil escriure sense humor –protesta–. En una novel·la cò-
REENCARNACIONS “El pitjor va ser el cargol, caminant tan a poc a poc, i amb allò del sexe hermafrodita...”
mica has d’aconseguir una bona trama, personatges creïbles, una atmosfera determinada... i, a més, que la gent rigui! Jo faig bromes a cada pàgina i això és molt difícil. M’ho passo molt bé escrivint així i hi ha molts lectors que també. Escric per entretenir, per fer riure. Hi ha gent que es peta de riure i ja està. D’altres em renyen perquè no afegeixo un missatge, un sentit... però això l’hi deixo a cada lector”.
La veritat és que el seu sentit de l’humor hilarant, sense límits, no és habitual a les novel·les. “Vaig ser feliç quan el meu editor em va dir que jo feia una cosa única, que ningú més a Alemanya no escrivia així. Tan sols vaig canviar aquest registre humorístic a 28 dies (2014), sobre una adolescent jueva al gueto de Varsòvia perquè em semblava que l’Holocaust no era un tema per tractar d’aquesta manera”.
Les metamorfosis contínues dels personatges –peix, formiga, rata, cigonya, cargol...– obliguen a un canvi del punt de vista que li “planteja certs problemes tècnics, per exemple, com fas volar el teu narrador sobre una ciutat. El pitjor van ser els cargols; no podien anar de pressa i el sexe hermafrodita és difícil d’explicar”. No li resulta difícil canviar d’espècie animal perquè “la ment des de la qual escric és sempre humana encara que el cos hagi adoptat la forma d’un ocell” i creu que, en el fons, “els meus llibres tracten de com de dur i profund és ser un altre, i conviden a adoptar altres mirades i maneres de veure el món”. Això sí, les protagonistes són sempre femenines perquè “les dones parlen millor que els homes sobre sentiments. No dic que els homes no tinguem sentiments, però no som capaços d’expressar-los”.