Els temes del dia

El començament de les converses per a la formació del nou govern central, i l’arribada del conseller Santi Vila al Departament de Cultura.

SANTI Vila, successor de Ferran Mascarell al capdavant de la Conselleria de Cultura, és un home sensible al fet cultural. No és estrany que assaoni les seves intervencions públiques amb al·lusions a diversos autors, que reflecteixen un repertori de lectures posat al dia. Des d’aquest punt de vista, la seva elecció pel càrrec sembla encertada. Però la història recent del Departament de Cultura de la Generalitat ens indica que amb això no n’hi ha prou perquè es produeixin grans diferències entre l’inici i el terme d’una legislatura. Els recursos econòmics disponibles en l’esmentat departament són austers i propicien un dia a dia marcat per les carències, més que per cap altra cosa.

Ferran Mascarell ja fa temps que sap que quan no hi ha recursos damunt la taula queda l’opció de madurar idees i elaborar projectes per a un futur més ben proveït. Aquesta manera de procedir, que fins a cert punt és encertada, presenta algun efecte indesitjat: una sobreabundància de projectes que contrasta amb l’escassetat de realitzacions. Un dels exemples clàssics, en aquest sentit, és el macroprojecte per crear un eix museístic barceloní entre Caixa- Forum i el MNAC, en el qual es reutilitzarien diversos palaus edificats per a l’Exposició Internacional del 1929, reconvertits en seu d’una fundació Thyssen, d’un museu de l’arquitectura, d’un altre de la fotografia, etcètera. Es tracta d’una proposta atractiva, tant pel que té de revitalització d’una àrea ciutadana com per l’atenció a expressions creatives que, en alguns casos, han quedat relegades. Però es tracta també d’una proposta que s’ha quedat en això, en proposta. I que a més ha conviscut, entre altres, amb les estretors del MNAC, vaixell insígnia de la xarxa museística catalana, mancat del pressupost mínim per organitzar exposicions temporals de pes.

Hi ha serioses possibilitats que la suma del pressupost de Cultura continuï sent en la nova legislatura molt similar al de les últimes. És a dir, insuficient. I és per això que convé, al nostre entendre, aparcar els nous projectes, de moment inviables, i centrar-se a reforçar algunes institucions de capçalera. No en detriment de la resta, sinó per garantir a les esmentades institucions un nivell operatiu mínim, que doni compte, si no del to general del país, sí de la vocació d’excel·lència que l’anima.

La nova legislatura, com ha recordat el mateix conseller Vila, ve marcada per un objectiu polític molt clar. Però la cultura no ha de sotmetre’s a empreses polítiques, sinó desenvolupar-se lliurement en benefici de tots els ciutadans, sense excepció. Per això calen unes quantes eines bàsiques. En una situació ideal, serien potser moltes. En l’actual, n’hi hauria prou, per començar, amb unes quantes dotades dignament.