La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Willkommenskultur’
Alemanya ha plasmat en un vocable la seva ‘cultura de benvinguda’ als refugiats, però les agressions sexuals a dones a Colònia amenacen de debilitar l’atmosfera d’acollida
Per la precisa capacitat que té la llengua alemanya per sintetitzar conceptes en un sol vocable, algunes paraules en aquest idioma s’han fet internacionals. Es pot pensar en Realpolitik (política pragmàtica), Blitzkrieg (guerra llampec), Delikatessen (delícies gastronòmiques) o Kinder
garten (llar d’infants). No és forassenyat pensar que a aquesta llista s’hi incorpori aviat, sobretot a les llengües d’Europa, el terme Will
kommenskultur (cultura de benvinguda), utilitzat per designar l’atmosfera que ha prevalgut en la societat germànica des que a principis del setembre passat la cancellera, Angela Merkel, va decidir obrir les fronteres del país als milers de refugiats que s’amuntegaven a l’estació de Budapest. En concloure l’any 2015, el nombre de sol·licitants d’asil inscrits a Alemanya era de gairebé 1,1 milió de persones.
No obstant això, els assalts sexuals i els robatoris a dones la nit de Cap d’Any a Colònia, comesos principalment per sol·licitants d’asil i per estrangers en situació il·legal, han infligit un dur cop a aquell difús estat d’ànim pro refugiats, que al principi era vulnerat només –per a incomoditat general– per les manifestacions del moviment islamòfob Pegida o per neonazis que sabotejaven albergs amb foc. Ara, segons un sondeig de l’institut demoscòpic Forsa per a la cadena RTL, si bé el 60% dels enquestats no veuen raó per canviar d’actitud cap als estrangers després de les agressions, un 37% van indicar que els observen d’una manera més crítica.
Els fets de Colònia estan destinats a marcar un abans i un després en la política d’acollida de Merkel i la seva coalició governamental de democristians i socialdemòcrates, i probablement afectaran també la
Willkommenskultur, com a mínim en els seus aspectes més vinculats a la vida quotidiana. Un exemple ben recent és la piscina municipal de la localitat renana de Bornheim, molt a prop de Bonn, que divendres va anunciar la prohibició provisional de l’entrada a refugiats homes de més de 18 anys, després que diverses banyistes fossin importunades amb comentaris de caràcter sexual.
“Sé que d’aquesta manera es castiga la majoria encara que no hagin fet res, però no veig cap altra alternativa per llançar un missatge clar: a Alemanya, la igualtat de sexes no és opinable”, va declarar el responsable municipal d’Afers Socials, Markus Schnapka. Amb tot, va matisar que el veto és temporal; un mediador cultural anirà a l’alberg a explicar als al·ludits el perquè de la mesura, i a la piscina es penjaran cartells amb regles de conducta en diversos idiomes, entre ells l’àrab.
Delimitar la Willkommenskultur en una definició resulta complex. En realitat, el vocable va ser encunyat fa anys pels polítics germànics no per definir una cosa ja existent, sinó per promoure’n el cultiu. Es va pensar com una manera d’atreure a Alemanya treballadors estrangers qualificats per compensar l’escassetat de mà d’obra. Tot i això, ara es fa servir per designar l’acollida amigable als refugiats per part d’una societat oberta, també en els aspectes interculturals.
En aquests gairebé cinc mesos des de l’inici del flux de refugiats més important –la majoria procedents de Síria, l’Iraq i l’Afganistan–, milers d’alemanys s’han bol- cat en l’hospitalitat, i continuen fent-ho. Són ciutadans que donen roba i estris als albergs, organitzen col·lectes, entretenen nens en jardins i escoles, cooperen amb oenagés i parròquies, deixen bicicletes, ajuden a emplenar formularis o exerceixen d’intèrprets davant les autoritats, en exemplar aplicació d’aquest esperit d’acollida.
Però l’alarma social generada per les agressions sexuals a dones a Colònia i Hamburg ha danyat la idea, perquè ha incorporat un element que va més enllà de la mera delinqüència: la constatació que la majoria de refugiats que fugen de guerres i persecució –i també molts immigrants econòmics en situació il·legal– procedeixen de societats musulmanes en les quals la igualtat entre dones i homes no forma part del patrimoni de valors. En aquests dies, els mitjans de comunicació alemanys han recordat que l’assetjament sexual a les dones en ple carrer és una cosa bastant corrent en països àrabs, i que a la plaça Tahrir del Caire hi va haver violacions i assalts el 2011.
Aquesta setmana, també a Rin del Nord-Westfàlia, el land de Colònia, una altra localitat va anunciar una mesura en la línia dels assalts de Cap d’any. Rheinberg va cancel·lar la seva rua de carnaval, perquè “la gent que viu a l’alberg de refugiats no coneix el carnaval i es podria comportar erròniament”, va argumentar el responsable de seguretat, Johny Strey. El carnaval renà es caracteritza per ser molt desinhibit i per l’alt consum d’alcohol dels seus participants.
Cal veure si la Willkommenskultur podrà suportar que assentades tradicions alemanyes s’hagin de suspendre per la presència al país de milers de persones amb un rerefons cultural diferent, en el qual el respecte a la dona no preval. Inquiets i avergonyits pels delictes de tercers, homes refugiats lliuraven aquests dies a Colònia roses blanques a les dones en desgreuge, i dissabte es van manifestar amb pancartes expressant gratitud cap a Alemanya per haver-los acollit. L’esforç és patent.
XOC CULTURAL Colònia ha recordat que al món àrab la igualtat de sexes és una assignatura pendent SONDEIG DESPRÉS DELS ASSALTS El 37% dels alemanys indiquen que ara veuen els estrangers d’una manera més crítica IMPACTE EN ELS COSTUMS Rheinberg anul·la la rua de carnaval per por que els refugiats interpretin malament la disbauxa ESFORÇOS DE RÈPLICA Homes refugiats regalen roses a les dones i donen les gràcies a Alemanya