Noruega ensenya als immigrants a respectar les dones

Oslo imparteix classes als centres de refugiats des de fa anys

Classes per ensenyar als immigrants a respectar les dones. Aquest curs podria semblar una reacció a l’onada d’agressions sexuals comeses la nit de Cap d’Any a Alemanya i altres països del nord d’Europa per joves estrangers, molts d’ells refugiats procedents del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Tot i això, Noruega fa diversos anys que l’imparteix als seus centres d’acolliment arreu del país.

Tot va començar arran de l’augment de violacions perpetrades per estrangers registrat a Stavanger, al sud-oest del país, entre el 2009 i el 2011. Segons dades obtingudes per la televisió pública NRK, només tres dels 20 homes que van ser trobats culpables eren noruecs.

Diverses organitzacions contra la violència masclista van proposar llavors d’ensenyar als immigrants la igualtat de drets que hi ha a Occident entre homes i dones, així com les principals lleis locals en matèria de sexualitat. Quan arriben, no tots coneixen normes bàsiques de comportament, com que no es pot forçar una dona a mantenir relacions íntimes, ni tan sols dins del matrimoni.

La idea va agradar a les autoritats, que van decidir aplicar-la en diversos centres d’immigrants, dins del programa sobre cultura noruega per a estrangers.

Molts d’ells procedeixen de llocs en els quals la dona no té la llibertat de què gaudeix l’home. Per això, quan aterren en societats com la noruega, s’escandalitzen en veure com vesteixen les joves, que van soles pel carrer, es diverteixen, beuen i somriuen als homes. Són actituds que a molts països musulmans només es relacionen amb la prostitució.

“El nostre objectiu és ajudar els sol·licitants d’asil a no cometre errors a mesura que descobreixen la cultura noruega”, explicava fa uns quants dies a la premsa local Linda Hagen, de Hero, una companyia privada que gestiona el 40% dels centres per a refugiats del país.

“No es tracta de dir que hi ha un sol codi cultural que digui el que és un bon o mal comportament, perquè volem una societat lliure”, però “hi ha d’haver tole- rància cap a actituds que poden ser interpretades com a immorals per algunes normes tradicionals o religioses”, concretava.

Les classes s’imparteixen en forma de debat. El professor planteja una situació comuna davant la qual els alumnes es podrien trobar i, a continuació, s’obre la discussió sobre el que es pot i no es pot fer. Per evitar estigmatitzar els immigrants, s’in- tenta que en les il·lustracions i el material didàctic la imatge del violador o l’home que molesta estigui sempre representada per un noruec.

La finalitat és que entenguin que, a Europa, les dones poden tenir amics i que somriure a un home o fins i tot lligar amb ell no vol dir que s’estigui donant el consentiment per a res més.

Els cursos es van iniciar per l’augment de violacions comeses per estrangers entre el 2009 i el 2011

Al principi, els cursos van desencadenar algunes crítiques. Hi va haver qui va dir que fer-los era donar per fet que tots els immigrants són agressors sexuals en potència. Tot i això, en vista del que ha passat a Colònia i a altres ciutats europees, ara la idea provoca menys controvèrsia.

Els seus promotors, no obstant això, assenyalen que amb els cursos no n’hi ha prou, que han d’anar acompanyats d’una política d’integració eficaç, en la qual els nouvinguts puguin gaudir com més aviat millor d’accés al mercat laboral i d’unes bones condicions de vida.

És cert que fa anys que l’extrema dreta utilitza l’afirmació que els immigrants musulmans vénen a violar les dones. Aquest argument ha donat pàbul a agres actituds de rebuig i fins i tot agressions a estrangers arran dels fets de la nit de Cap d’Any.

Però els grups antiimmigrants, com el noruec Human Rights Service, descarten que els cursos siguin una solució i consideren que l’única manera d’eradicar el problema de les violacions és simplement tancant les fronteres.