Investidura o eleccions

EL rei Felip VI comença avui la tanda de converses amb els líders polítics per encarregar la formació de govern, en un escenari quadripartit inèdit en el qual els pactes són tan ineludibles com la necessitat de canvi. Tan importants com els acords per a la investidura són les reformes que l’Executiu ha d’emprendre per poder redreçar els efectes de la crisi econòmica, institucional, social i territorial que han marcat el passat més recent.

Espanya s’enfronta doncs a un repte d’enormes proporcions, inclosa una reforma de la Constitució, la necessitat de la qual ningú no nega ara. En síntesi, l’actual crisi econòmica dels països emergents projecta dubtes sobre l’economia mundial i també sobre l’espanyola. Brussel·les insisteix en la necessitat d’un govern estable a Madrid que resolgui les reformes estructurals pendents, que posi fi a la persistència del dèficit i que freni el creixement del deute. En segon lloc, el futur govern ha d’escoltar una societat que li exigeix reformes contra l’atur i la desigualtat creixent; en la lluita contra la corrupció, que necessita reformes en el sistema de partits, en el judicial i en l’electoral; la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes obliga a garantir l’Estat de benestar, primer afectat per les retallades; i, per últim, la solució a la crisi territorial amb Catalunya, després de cinc anys d’efervescència independentista.

Val a dir que per poder fer front a aquest estat de coses cal un suport parlamentari suficient. El problema és la dificultat de pactes que garanteixin aquesta estabilitat. D’una banda, Mariano Rajoy, que serà el primer encarregat pel Rei de formar govern, compta amb el suport de Ciutadans, però depèn del dels socialistes, que, fins ara, el rebutgen rotundament. L’actual presi- dent del Govern en funcions posa l’accent en la necessitat de pactes i en la gran coalició –a l’alemanya–, que és el model que proposa el PP, però a Espanya li manca la cultura política d’aquell país centreeuropeu. Per al PSOE, amb aquest pacte, a més de corre el risc de patir l’abraçada de l’ós, obriria una autopista per al creixement de Podem, el seu rival a l’esquerra. Queda per veure com concreta Rajoy les seves propostes de reformes i quin efecte tindrà sobre el PSOE la pluja de pressions que li caurà a sobre.

Després del possible fracàs de Mariano Rajoy, serà Pedro Sánchez qui tindrà la seva opció de formar govern. El líder socialista depèn del suport de Podem, que, en proposar un referèndum per a Catalunya, posa el llistó de l’acord a una altura inabastable per a una bona part del seu partit, encapçalada per Susana Díaz. Les crítiques internes –i externes– que ha rebut Sánchez per haver deixat vots als independentistes en el Senat –una pràctica fins ara habitual– indiquen el grau de dificultat d’aquesta opció. Sánchez va insistir ahir a “bastir ponts” amb Catalunya i a obrir el focus de la negociació amb el PNB, els 6 vots del qual li són indispensables. No cal dir la dificultat afegida d’imaginar un acord del nacionalisme basc amb Podem encara que sigui indirecte, per molt que Ciutadans amenacés durant la campanya la continuïtat del concert econòmic.

L’última opció és convocar noves eleccions per la primavera, una solució que ningú no desitja perquè allargaria la provisionalitat d’un govern en funcions que no pot emprendre les reformes més urgents i necessàries, d’una banda, i tindria menys capacitat de resoldre amb diàleg el contenciós català, reanimat després de la investidura de Carles Puigdemont.