La Vanguardia (Català-1ª edició)
Botigues amb metxa
A Catalunya encara sobreviuen cinc cereries que superen els 180 anys d’història
Quan van obrir les portes, les espelmes eren un producte de primera necessitat. A falta d’electricitat, eren imprescindibles a les cases i les esglésies, que les con- sumien diàriament. Han passat els anys, les dècades i els segles, i algunes d’aquelles botigues mantenen les portes obertes. Quatre dels establiments més antics de Catalunya són cereries, que han passat de pares a fills durant generacions i que han hagut d’adap- tar-se als nous temps, ja sigui amb nous productes (com la Cereria Salvadó de Reus, que s’ha especialitzat en ceres dentals però conserva la botiga) o reivindicant allò genuí i únic dels seus productes com Cal Corderet (a Tarragona) i les cereries Gallissà, Subirà, Codina i Cerabella de Barcelona.
“Aquesta botiga té vida pròpia, et connecta amb la història”, afirma Xavier Pagès, conegut a la Part Alta de Tarragona (el nucli antic) com el Corderet petit. Està al capdavant de la botiga més antiga de la ciutat i una de les més velles de Catalunya. Cal Corderet és la cereria degana, oberta almenys deu anys abans que la Subirà de Barcelona i, a diferència d’aquesta, no ha canviat mai d’ubicació. “265 anys al seu ser-
vei”, diu el cartell de la porta, napoleònica. És l’entrada original, igual que el taulell de fusta i les lleixes.
“Aquests negocis només poden sobreviure amb molt d’esforç i passió i buscant l’essència”, manté Pagès. A sobre la tauleta de la petita rebotiga, plena de llibres, hi té un ciri enorme (d’un metre de llarg i 8,5 centímetres de diàmetre) que cada any li encarrega una confraria de la Setmana Santa de Tarragona; aquest any han estat els Natzarens. L’espelma en qüestió té un 30% de cera verge, com estableix el cànon litúrgic. Ell n’ha dissenyat la decoració i ha començat a pintar-la. El procés és totalment artesanal i suposa mesos de feina perquè cada capa de pintura s’ha d’assecar perfectament.
Cal Corderet s’ha especialitzat en espelmes religioses, que suposen el 40% de les vendes, i entre els clients que ha fidelitzat hi ha nombrosos ortodoxos i jueus. “Això implica una investigació del producte”, explica Pagès. A la botiga predominen els articles dissenyats i pintats a mà, i les espelmes de decoració també són artesanals. “Tenim un producte d’altíssima qualitat, fet a Tarragona i a Catalunya; aquí no servim fast food, tenim alta costura”, afegeix.
“Això ho he viscut des de petita, amb 4 o 5 anys era un premi venir a la botiga...”, confessa Clara Altimiras. Ella i el seu cosí, Sergi Martínez, estan al capdavant d’un negoci que es remunta a no se sap quantes generacions (tot i que no conserven el cognom perquè en algunes generacions la botiga va passar de pares a filles): la cereria Gallissà, que conserva el segon llibre de caixa i data del 1827. “Suposem que el negoci és
Els estatuts del Col·legi de Cerers de Catalunya daten del 1498 i són els més antics d’Europa
anterior”, diu. Són, com a mínim, 189 anys d’història.
“Entren bastants turistes, però tenim molta clientela fixa, com una dona de 90 anys que ja venia amb la seva àvia i que apareix cada Nadal per comprar espelmetes per a l’arbre”, explica. Tot i això, el seu producte estrella són els ciris de bateig, que acaparen el 70% de les vendes (la resta d’espelmes són de decoració i aromàtiques). Les personalitzen i les distribueixen per tot Catalunya i en desenes de ciutats espanyoles. És el producte més car i no arriba als 40 euros. “Que com sobrevivim? Això dóna per viure el dia a dia... Costa de mantenir i no ens farem rics però hi ha un component sentimental important”, reconeix.
Durant de fa uns anys també
“Cada generació ha hagut d’adaptar-se; actualment no ens estem fent rics” Per Setmana Santa i Nadal, amb el 50% dels beneficis de l’any, l’activitat és màxima “Això no és ‘fast food’, és alta costura; i el negoci requereix constància i dedicació”
ven material per fer espelmes a casa, i per animar el negoci va posar en marxa el web amb botiga virtual i, “tot i que pensava que vendria més en línia, el web s’ha convertit en un bon aparador, i veig que hi ha gent que ve perquè ens ha trobat a internet”, diu.
Clara Altimiras i Pilar Subirà (de la cereria Subirà, oberta el 1761) són la vicepresidenta i la secretària del Col·legi de Cerers de Catalunya (el president honorífic és Jordi Subirà). El col·legi té els estatuts de gremi més antics d’Europa (daten del 1498). I des de mitjans del segle XV un representant del sector ja formava part del Consell de Cent, cosa que indica el prestigi i el reconeixement que tenien els cerers en aquella època i els segles posteriors. “Els estatuts del gremi establien una formació concreta per ser mestre cerer, i aquest podia passar l’ofici al seu fill mascle però, si no n’hi havia, moltes vegades es quedava el negoci l’encarregat de l’obrador”, explica Pilar Subirà. Ella està ara al capdavant de la cereria, una de les botigues més emblemàtiques de Barcelona. Oberta el 1761, ha canviat dues vegades de propietaris i d’ubicació. “La primera família va regentar el negoci durant un segle i després el va continuar Martí Prat, que era l’encarregat de l’obrador, però aquesta família es va quedar sense hereus després de la Guerra Civil i el meu avi, Paulí Subirà, que era cerer a Vic, se’n va fer càrrec a partir del 1939”, explica la seva néta. Llavors el negoci ja estava ubicat a la Baixada de la Llibreteria, a prop de la Via Laietana, en una antiga botiga de tèxtils. La família va mantenir perfectament conservat el mobiliari original, l’escala de doble adarb que dóna accés als entresolats, el terra blanc i negre i les columnes.
L’avi Subirà tenia set fills i va
remuntar el negoci. Va morir el 1964 i el pare de la Pilar va mantenir l’obrador fins al 1969, quan, després d’un incendi, van decidir no reobrir-lo. Tot i que originalment totes les cereries tenien el seu propi taller, actualment la producció a Catalunya es concentra en dues fàbriques (Ceres Roura, a Figueres, i Cerabella, a Sentmenat). La que sí que manté obrador és la cereria Salvadó de Reus, però no per fer espelmes a l’ús, sinó per fabricar pròtesis de cera per a dentistes. Aquesta activitat representa més del 80% del negoci, mentre que la botiga no arriba al 20%.
“La meva germana s’encarrega de l’establiment i porta tota la comptabilitat. Si només tinguéssim la botiga no crec que el negoci s’aguantés...”, manté Salvador Salvadó. Van començar a exportar fa una dècada i ara venen el 30% de la producció de les ceres dentals a països de tot el món, des del Iemen a Algèria, Itàlia, França, Anglaterra, Xile i l’Argentina. A la botiga, al llarg de 181 anys, han vist com han canviat les tendències i com les espelmes han passat de ser un element de primera necessitat a convertir-se fins no fa tant en un objecte de decoració més pensat per fer bonic que no pas per encendre. Aquesta tendència ha canviat gràcies, en part, a la influència dels països del nord d’Europa, on les espelmes s’utilitzen i es consumeixen. “Durant els últims anys les espelmes de decoració són les que es venen més, tot i que el tema religiós s’ha animat des dels noranta, sobretot per Setmana Santa,” manté Reyes Salvadó. Precisament és llavors i per Nadal quan aquestes botigues tenen més activitat. “Per Nadal facturem la meitat dels guanys de l’any”, manté Pilar Subirà.