La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una fractura oberta
Un informe municipal mostra fins a quin punt la crisi ha fet créixer la desigualtat entre barris
La pobresa, la precarietat, l’atur i tots els mals endèmics d’aquesta i de gairebé totes les ciutats, agreujats per la crisi econòmica iniciada el 2008 i que encara no ha acabat de marxar, continuen mantenint ben oberta la fractura que hi ha entre les dues Barcelones. L’últim estudi dut a terme per l’Ajuntament, una actualització amb dades del 2014 de l’informe evolutiu sobre la distribució de la renda familiar disponible per càpita, confirma que les diferències econòmiques entre els barris rics i els barris pobres s’han incrementat els últims anys. Aquest treball estadístic del Gabinet Tècnic de Programació del Consistori, que es presentarà i debatrà demà a la comissió d’Economia, és un dels documents que l’alcaldessa Ada Colau ha tingut en consideració per anunciar, dimecres passat, a la conferència que va pronunciar al Col·legi de Periodistes, un pla de barris, dotat en aquest mandat amb 150 milions d’euros, que s’aplicarà en quinze dels territoris del municipi més desfavorits, a fi de mirar de retallar aquestes desigualtats.
L’informe assenyala que el 2014 la renda familiar en el conjunt de Barcelona es va incrementar un 1,1%. Es tracta d’una dada positiva, tenint en compte que el 2012 i el 2013 aquest indicador econòmic va continuar baixant, com als anys anteriors, en concret un 1,8% i un 0,8%, respectivament. Tot i això, les rendes mitjanes, que abans de la crisi, el 2007, suposaven el 58,5% de la població, representaven el 2014 el 46,8%. En canvi, en aquell període, les rendes baixes o molt baixes van passar del 21,7% al 36,6%. De qualsevol
Barris situats al costat del Besòs i de Nou Barris figuren entre els de menys renda
manera, aquesta dada del 2014 també millora les dels anys precedents (41,8% de rendes baixes el 2013).
Si es comparen els resultats per districtes del 2014 amb els d’abans de la crisi no s’observen gaire canvis en el rànquing de renda familiar disponible per càpita per districtes. Sarrià-Sant Gervasi continua encapçalant una llista que tanca Nou Barris. Crida l’atenció l’aparent millora de les condicions econòmiques de Ciutat Vella, un districte que el 2007 figurava en la novena posició entre els deu districtes de la ciutat i que el 2014 havia saltat a la sisena, de manera que superava Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sant Andreu.
Si es posa la lupa sobre el mapa dels 73 barris, s’observen encara més diferències. Entre el de més renda familiar disponible, Pedralbes, i el de menys, la Trinitat Nova, la distància, que sempre ha estat abismal, s’ha convertit en sideral, malgrat que aquest va ser un dels barris que durant l’anterior mandat van rebre una inversió més gran per part de l’Ajuntament. Si un índex 100 representés la mitjana de Barcelona, Pedralbes estaria en un 251,7 i Trinitat Nova, en un misèrrim 34,7.
Dimecres passat, quan va anunciar el pla de xoc municipal per a una quinzena de barris, Ada Colau va apuntar que els situats a l’eix del Besòs i els de muntanya (amb referència a uns quants del districte de Nou Barris) serien entre els beneficiaris d’aquest projecte inversor. El document fet públic ahir confirma el principal criteri seguit per l’alcaldessa per intervenir en uns barris molt concrets: la renda familiar disponible.
La renda familiar disponible s’obté, en termes relatius (que donen com a resultat un índex), a partir de la combinació de diverses variables relacionades amb la situació laboral, el nivell educatiu, la capacitat de consum i la situació patrimonial de cada un dels territoris analitzats.
Ciutat Vella és el sisè districte per nivell de renda; abans de la crisi era el novè