La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Pedrera torna amb força
La casa va tancar l’accés als visitants una setmana per realitzar tasques de manteniment
La Pedrera torna a obrir les seves portes després d’haver estat tancada al públic durant tota la setmana passada per realitzar una feina intensiva de neteja i manteniment de tot el mobiliari, teles i altres elements que es troben dins de l’exposició permanent.
Cada any, l’edifici dissenyat per Antoni Gaudí aprofita la setmana de després de les festes nadalenques, moment en què baixa l’afluència de turistes, per tancar les seves dependències al públic i poder fer les reparacions i la posada al dia pertinents.
No s’ha d’oblidar que la finca del passeig de Gràcia és una casa d’època. Tots els mobles i teixits que es troben a l’interior d’aquest edifici declarat patrimoni de la humanitat tenen més de 100 anys. Aquest últim any, la Pedrera ha rebut la visita de més d’un milió de persones que tenen accés a aquests objectes, la qual cosa provoca que tots aquests elements es degradin ràpidament i necessitin un manteniment en profunditat, molt delicat, i que només artesans de gran nivell són capaços de dur a terme.
Alguns turistes no arriben a ser conscients de la delicadesa d’aquests objectes antics i són incapaços de resistir la temptació de tocar-los o de moure’ls per fer fotografies. Un pare no va poder resistir la temptació de muntar el seu fill a sobre d’un petit cavall de joguina fet de cartró per poder fer una foto. La joguina va haver de ser reparada per culpa dels cops que va rebre. Però potser el pitjor enemic d’aquest habitatge-museu són els famosos braços de la selfie, que han arribat a trencar algunes parts de la gran maqueta de la Pedrera.
Montserrat Xixons, responsable de la comunicació de la Pedrera, lamenta que alguns turistes ignorin els senyals que adver- teixen que els objectes no es poden tocar. Un cop un home molt alt va arribar a tocar el llum de cristall del sostre, i va defensar que no hi havia cap cartell que digués que no es podia tocar específicament aquella llum. També és freqüent que la gent s’assegui a les cadires d’època o al llit, i han hagut d’arribar a tancar definitivament l’aigua de la cuina per evitar que els visitants s’hi rentin les mans.
Per impedir robatoris, tots els objectes estan lligats. Així s’evita que la gent s’emporti souvenirs de la casa. Un cop un turista japonès va entrar al despatx amb una taula i una cadira. Quan si va asseure va ensopegar i va donar un cop tan fort a un quadre que va tirar la pintura a terra. L’home, molt avergonyit, va esperar que arribés el vigilant per demanar perdó. Per sort, es va malmetre mínimament.
Un altre cas amb un final totalment diferent va ser el d’una parella que portava el seu fill petit lligat amb una corda, com si fos un gos. Quan el nen es va separar dels seus pares i va fer que la corda s’estengués fins que va arribar
Més de cent operaris de diferents disciplines participen en les reparacions i en la posada al dia
al límit va tirar a terra una taula amb un centre de vidre que va quedar totalment destrossat. Quan els pares es van adonar de la trencadissa, van marxar ràpidament del lloc i van deixar els vidres trencats a terra.
Una altra de les zones que han patit un procés de manteniment ha estat el terrat. Les famoses xemeneies de la Pedrera són una de les zones amb més risc de degradació a causa de les condicions meteorològiques. L’aigua i el vent són alguns dels enemics d’aquestes xemeneies, però n’hi ha d’altres contra els quals també han de lluitar: les abraçades. Xixons fa broma: “les abraçades són un perjudici per al patrimoni”. La gent tendeix a tocar les xemeneies i a abraçar-s’hi amb afecte i admiració, però aquest contacte constant, com que es tractar d’uns objectes molt delicats, fa que, al cap de poc temps, la pedra vagi perdent el color i el tacte es torni més llis.
La Pedrera té un pressupost anual, destinat al servei de manteniment, d’un milió d’euros. Aproximadament el 15% d’aquesta xifra es destina a les feines de la setmana passada.