La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tres missatges de Colau
Constatació, anunci i desig. Aquestes tres paraules resumeixen la primera conferència anual de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La líder de Barcelona En Comú va voler “constatar” que la seva arribada a l’alcaldia fa set mesos no ha impactat negativament en l’economia de la capital com van augurar algunes veus. Per això, va subratllar que res substancial no ha canviat i que ha demostrat el seu “compromís amb els sectors econòmics de la ciutat”. D’aquesta manera, va emetre un missatge de tranquil·litat i va defensar el model barceloní d’entesa publicoprivada al qual vol fer certs tocs per convertir Barcelona en “la capital europea de l’economia social”.
Precisament, l’“anunci” està relacionat amb aquests tocs: la inversió de 150 milions d’euros a 15 barris deprimits de la ciutat. Encara que sembli nou, es tracta de rescatar l’esperit del pla de barris que va impulsar el PSC des del govern tripartit (2003-2011) i que es va quedar al dic sec per la crisi. La prova de la falta d’originalitat de la proposta és que ha fitxat Oriol Nel·lo, un dels ideòlegs d’aquell vell pla socialista, com a assessor del nou projecte. Colau va anunciar també la seva intenció d’impulsar una operació metropolitana per regenerar l’anomenat eix del riu Besòs amb els alcaldes de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. Va sorprendre que Colau es referís a aquesta zona com una de les grans oblidades i va proposar de resoldre aquesta situació des de l’àmbit metropolità que ella presideix.
Les paraules de l’alcaldessa de Barcelona poden ofendre els esmentats municipis que fa dècades que estan governats per l’esquerra clàssica i on s’han invertit carretades de milions públics en la seva millora urbana. Només cal comparar la claveguera en què s’havia convertit el riu Besòs amb l’exitós parc urbà d’avui, o bé observar com les xemeneies de Sant Adrià fa temps que van deixar de fumejar. És veritat que aquestes ciutats tenen problemes, com totes, però és injust afirmar que han estat oblidades.
És un encert que Colau vulgui reforçar la cohesió metropolitana en aquest territori, però té l’oportunitat d’incorporar una autèntica novetat que agrairien les ciutats d’aquest àmbit. Com? Cedint-los l’etern i intocable lideratge de Barcelona. Seria un gest de generositat, de coherència política i d’eficàcia. Qui millor que aquests municipis per posar-se al capdavant d’un pla que els afecta directament.
Finalment, el “desig”. Colau anhela ampliar el seu govern en minoria per materialitzar els seus anuncis. Sense majoria no hi ha pressupostos i sense pressupostos és impossible executar cap pla. ERC i la CUP ja han dit que no satisfaran el desig de l’alcaldessa. Només el PSC hi està disposat, però els quatre regidors socialistes són insuficients. Amb aquest panorama, la legislatura se’ls pot fer molt llarga.
Barcelona pot demostrar que es creu de debò l’àrea metropolitana cedint el seu lideratge als municipis