La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com es manipula un cas
La sèrie documental ‘Making a murderer’ porta a col·lació les deficiències d’un sistema judicial que només busca posar algú entre reixes
La presumpció d’innocència seu al banc dels acusats. Si fins ara hi havia crítics amb el sistema judicial als EUA, sobretot aquests últims anys amb els reiterats casos de brutalitat policial, ara una nova polèmica ha posat fi a la idea que la justícia és justa. Qui n’és el culpable? Making a murderer, una sèrie documental de Netflix que ha posat el sistema en dubte i que ha tingut tanta repercussió que fins i tot s’ha colat a l’agenda del president Barack Obama.
Es van recollir 380.000 firmes per exonerar Steven Avery, un ferroveller que és a la presó per haver assassinat la fotògrafa Teresa Halbach. El cas d’Avery és digne de ser analitzat. Nascut al com- tat de Manitowoc el 1962, va ser condemnat per violació i intent d’assassinat en primer grau el 1985. La víctima era Penny Beerntsen, una dona que va ser assaltada a la vora del llac Michigan. Les autoritats ràpidament el van detenir. Tenia antecedents per haver robat un bar, haver-se despullat a la via pública i haver calat foc al seu propi gat i, com apunta el documental, les autoritats van dirigir el testimoni de la víctima. Ni es van prendre la molèstia d’investigar un home anomenat Gregory Allen, que alguns policies havien assenyalat com a sospitós i que havia estat acusat d’un crim similar pels volts d’aquella zona. I tampoc no van moure ni un dit quan, una dècada més tard, van rebre un avís que segurament havien culpat la persona equivocada.
Finalment la defensa d’Avery va aconseguir reobrir el cas el 2002 i les proves d’ADN (que als vuitanta no existien) van demostrar que el pèl púbic que havien trobat no era seu. Era de Gregory Allen. Havia passat a la presó 18 anys per un crim que no havia comès i els responsables van ser exonerats per les irregularitats. El cas va tenir molta repercussió i, quan el 2005 els polítics es plantejaven prendre mesures per millorar el sistema en nom seu, Laura Ricciardi i Moira Demos es van mudar a aquest racó de Wisconsin per documentar la figura de Steven Avery. El més rebuscat és que, mentre eren allà, el fals culpable va ser arrestat per l’assassinat de la Teresa, una jove de 25 anys que havia quedat amb ell la tarda que va desaparèixer.
El cas ha creat fascinació i horror a parts iguals entre els americans. Ricciardi i Demos aprofiten les deu hores de sèrie per mostrar una panoràmica de la investigació i del procés judicial, tant el precedent (la violació que no va cometre) com l’assassinat pel qual ara és a la presó. El resultat és brutal, perquè planteja la vulnerabilitat de l’individu davant un Estat en contra, més obstinat a carregar les culpes a una persona (i tancar el cas) que a descobrir la veritat. La polèmica presentadora Nancy Grace ha començat la seva pròpia lluita en contra d’Avery i critica que les directores han eliminat proves del documental per afavorir-lo. Però elles defensen que van haver de reduir 200 hores de judici i de tota manera aconsegueixen retratar una investigació tèrbola i amb excessives casualitats. Com pot ser que el cos de policia que l’havia enviat a presó injustament tingués un paper actiu en la nova investigació? I com podien aparèixer proves del no-res en escenaris analitzats (una vegada i una altra) les setmanes abans?
La qüestió que Making a murderer posa sobre la taula no és únicament què va passar el dia de la desaparició de la Teresa, sinó fins a quin punt Steven Avery i el seu nebot amb problemes mentals Brendan Dassey (a presó per còmplice i per haver mutilar el cos) van ser víctimes d’una investigació corrupta. Obliga a plantejar-se si persones amb un perfil socioeconòmic baix poden tenir un judici just als EUA quan la policia i la Fiscalia han decidit que són culpables abans del veredicte i només busquen una veritat que satisfaci la seva línia d’investigació i persecució. El debat està servit.
Steven Avery va passar 18 anys a la presó per un crim que no va cometre i ara compleix una condemna per assassinat