Futbol, salut, arriben i marxen

Al’Espanya plurinacional no hi deu haver cap casa on no se sintonitzi el televisor per disposar-se a veure el futbol, segurament el contingut audiovisual més rendible i que ve més de gust a les cadenes, que paguen abundants sumes als clubs perquè aquests els cedeixin els drets de transmissió. Total, que per veure futbol en directe per televisió s’ha d’afluixar la mosca abonant-se a alguna plataforma audiovisual. L’acord que han firmat fa poc Telefónica i Mediapro ha vingut a aclarir el panorama, fins ara canviant i difús, que s’ofereix al teleespectador amb una oferta molt àmplia que inclou la Lliga BBVA i la Champions (Movistar+), que són les competicions que ofereixen els partits més incerts i apassionants, les victòries més preuades, les que garanteixen que el pa i el circ imprescindibles perquè el sistema continuï endavant continuaran subministrant-se. Telefónica, Vodafone i Orange s’ocupen que tots visquem les emocions del futbol. Pagant, esclar.

HIPOCONDRÍACS, ABSTENIU-VOS. TVE està sota la lupa de la Comissió Nacional del Mercats i la Competència per presumpta emissió de publicitat encoberta al programa La mañana de La 1. L’assumpte té a veure amb l’espai dedicat a salut, un dels més seguits pels espectadors que a aquelles hores no estan pencant, o sigui, molts en aquest país amb percentatges d’atur insuportables. Ja es veurà com es resol l’assumpte, potser amb una multa, potser amb res, però el més inquietant és el mateix espai, que sens dubte no és apte per a hipocondríacs. Asseure’s davant la tele i començar a sospitar que un té els símptomes de les malalties de les quals es parla és gairebé automàtic. I llavors et preguntes si una qüestió tan important com la

salut s’ha de tractar en un programa de televisió inevitablement superficial. Si a sobre ens colen publicitat, la cosa ja passa de taca d’oli.

SORTIDES I ARRIBADES. A les teles, com als aeroports i les estacions de tren, hi ha un espai per a sortides i un altre per a arribades. Uns surten i s’acomiaden, d’altres arriben i saluden. De Polònia (TV3), la gran estació de l’humor polític català, aquesta setmana en va sortir el personatge Artur Mas, mentre arribava el de Carles Puigdemont. Amb Mas se n’anava l’actor Bruno Oro, encertat, magnífic intèrpret. Amb Puigdemont arribava Queco Novell, del planter de Polònia, que no és actor sinó periodista, un excel·lent periodista que en la seva primera aparició, la nit de dissabte passat, ja va demostrar que és tan bo en l’ofici de la paròdia com en el de la informació. Riurem molt amb el Puigdemont polonès.

ADÉU PER SEMPRE. Els qui se n’han anat de la tele i d’aquest món han estat Ignacio Salas i Pedro Grima. Del primer els teleespectadors en coneixien la cara i la seva feina, carregada sempre d’humor, ironia i saludable escepticisme. Grima, realitzador i productor, no va sortir mai en pantalla, era, doncs, desconegut pel públic, però sense la seva anònima i eficient feina a la producció no hi hauria programes televisius.

El panorama del futbol televisat s’aclareix i s’estabilitza amb l’acord entre Telefónica i Mediapro