Esteu preparats per fer de la cultura un bé protegible?

En l’àmbit de la música culta, la crisi ha vorejat la catàstrofe. El paper de vaixell insígnia de la cultura catalana que fins ara tenia el Liceu ha estat en perill, i si la programació ha ajudat a millor la situació ha estat, en part, per l’atreviment del Palau de la Música, que, alliberat dels seus saquejadors, disposa dels ingressos per les visites a l’edifici. La dansa, que tant va inspirar el mateix Santi Vila quan era alcalde de Figueres –i va voler impulsar l’escola d’Ángel Corella–, es troba sota mínims, amb un Mercat de les Flors amb un pressupost irrisori i unes companyies que es van veure obligades a sol·licitar crèdits perquè els ajuts del Govern no arribaven mai.

Cal ser conscient que la cultura subvencionada és necessària per cobrir gèneres minoritaris. I ferlos accessibles. Falten campanyes de sensibilització i trobar un equilibri en la cooperació entre el sector públic i el privat. Des de la conselleria es podria continuar lluitant per aconseguir una llei de Mecenatge millor i minimitzar la política del cafè per a tots a favor d’una autèntica jerarquia d’excel·lència, aplicada tant als equipaments, com a les orquestres estratègiques –que haurien de fer gires pel territori–, als compositors/creadors, als intèrprets i a la indústria.

El sector reclama un pla integral de la música que fixi un nord. Ja n’hi ha prou de cultura a pes. Ho adverteix, per exemple, el responsable de música clàssica a l’Auditori de Girona i director artístic del Palau, Víctor Garcia de Gomar. “L’experiència cultural ha de ser transformadora. Barcelona ha de ser una capital imprevisible, que s’atreveixi a somiar i que sigui ambiciosa en les programacions. Una ciutat a la qual els artistes no vinguin pel seu clima i bon rotllo, sinó perquè els vingui de gust, i perquè és una capital cultural europea”.