Que tot continuï igual i que tot canviï

El sector audiovisual català vol continuar igual. El sector vol un canvi total. Què vol en realitat? Les dues coses, alhora. Mantenir les relacions fluides amb l’Administració, d’una banda. Canviar completament el model de funcionament, de l’altra.

El productor Raimon Masllorens aquests dies –aquests mesos– està ocupat amb la futura producció de Victus, que dirigirà Jaume Collet-Serra. Però en qualitat de president de Proa, la federació que agrupa la majoria dels productors catalans, Masllorens s’atura un moment a pensar sobre el futur. “Així que em trobi amb Santi Vila, conseller de Cultura, li demanaré que la maquinària no s’aturi. El sector està convençut dels mecanismes de comunicació amb l’Administració funcionen. Perquè s’haurien de canviar?”

El segon punt serà demanar una cosa tan senzilla com que l’Administració catalana es prengui seriosament les seves paraules: “No diuen que l’audiovisual és un sec- tor estratègic? Doncs que el tractin com a tal. Necessitem un pacte nacional del qual surti un nou model per a l’audiovisual”, diu el patró dels productors, que no distingeix entre cinema i televisió: “La televisió és fonamental en el nou model per a l’audiovisual”. I parla de la necessitat urgent de canvis profunds. En definitiva, d’aquest futur pla nacional per a l’audiovisual.

Isona Passola com a presidenta de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya concreta més: la Generalitat hauria de dedicar almenys el 2% del seu pressupost a la cultura. Actualment no arriba al 0,7%. La cultura, en si mateixa, és la quarta pota de l’Estat de benestar, juntament amb l’educació, la sanitat i les pensions”. Passola assenyala a més la necessitat de bastir ponts amb Madrid per posar fi, immediatament, al 21 per cent d’IVA i a la pirateria que tant de mal fan al cinema. “I desencallar a més el tema del mecenatge”, afegeix.