Calders i els pirates

Ronda naval sota la boira Intèrprets: Companyia Els Pirates Direcció: Adrià Aubert Lloc i data: El Maldà (13/1/2016)

A la segona meitat dels anys setanta, Pere Calders, amb una obra literària respectable en els gèneres del conte i la novel·la, se sorprengué d’esdevenir, sense proposar-s’ho, un autor teatral d’èxit. Aquest nou vessant l’havia descobert una jove companyia de teatre anomenada Dagoll Dagom, la qual, amb una paraula misteriosa, inventada per l’autor –antaviana–, va fabricar un espectacle insòlit que després de l’estrena a la Sala Villarroel, va fer una carrera venturosa. Antaviana s’alimentava de contes breus i d’esquetxos de Calders tocats per la mà- gia d’un escriptor que va tenir la ironia a flor de pell, associada a una imaginació desbordant.

Quaranta anys després d’aquella feliç aventura, la companyia Els Pirates Teatre, amb un entusiasme admirable, ha volgut dur una altra obra de Calders a l’escena, al petit recinte d’El Maldà. Es tracta de la novel·la Ronda naval sota la boira, la més ambiciosa de l’autor i en què defugint les visions fantàstiques i enigmàtiques que hi havia a Cròniques de la veritat oculta, Calders es llançava a un joc de metàfores sobre l’autoritarisme, la incompetència i les absurditats d’un règim, el franquisme, condemnat al fracàs. Un transatlàntic, El Panoràmic, queda atrapat en aigües remogudes per uns corrents circulars que no el deixen avançar i que el condemnen al naufragi fatal. Amb un estil indefinit i molts passatges que voregen la farsa, qualsevol versió escènica de Ronda naval sota la boira es pot veure abocada a una diversió caòtica, poc o molt disbauxada, en què la força irònica de Calders, una característica genètica de l’escriptura de l’autor, quedi mig enterrada per una lectura massa simple de la comicitat de les situacions. I en aquesta reducció ha sucumbit l’espectacle d’El Maldà que ha dirigit Adrià Aubert, responsable, alhora, amb Maria Canelles, de l’eficaç dramatúrgia.

Ronda naval... doncs, ofereix una caracterització dels personatges molt encertada i bones actuacions, entre d’altres, de Laura Aubert, l’actriu amb més bons registres, i de Lluna Pindado, com a Olga i com a directora de l’orquestrina del vaixell. Molt segurs Eduard Autonell, el protagonista, i Xavier Frau, el capità Maurici. Ambdós, però, lliurats a una cridòria excessiva. A més, si alguna cosa atempta contra la ironia és el crit. I, aquí, el crit contribueix al fet que la cerca obsedida de la vis còmica emmascari la suggestiva vis irònica de l’autor.