La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vic amb llum de capitalitat cultural
Toni Coromina L’espectacle inaugural de la capitalitat cultural de Vic el 2016 va estar abans-d’ahir a la nit acompanyat pel caliu de més de quatre mil persones, bocabadades, que a partir de les set de la tarda van omplir la plaça major, desafiant el fred glacial i les seqüeles del vent de mestral que es va aturar mitja hora abans de l’inici de la cerimònia.
El sorprenent muntatge multimèdia titulat Engeguem, de només vint minuts de durada, va combinar projeccions d’imatges a les façanes, amb dansa aèria, acrobàcia i música en directe.
A falta d’un escenari convencional, les parets de tres edificis de l’àgora vigatà es van convertir en pantalles gegants on es van visualitzar els parlaments oficials, escenes de la vida quotidiana que explicaven en forma de paràbola la diversitat cultural sorgida de les relacions entre els veïns, i el calendari d’un centenar d’activitats artístiques que durant dotze mesos ompliran la ciutat de música, pintura, escultura, fotografia, disseny, literatura, cinema i teatre.
L’acte va estar presidit per Santi Vila, el nou conseller de Cultura. El seu primer acte.
L’espectacle va tenir tres parts diferenciades. Al primer bloc, Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, va fer un repàs cronològic de les poblacions designades des del 2004; Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, va passar el relleu a Vic; i l’alcaldessa vigatana, Anna Erra, va proclamar que la ciutat aspirava “a deixar molt alt el llistó de la capitalitat”.
Amb el suport d’un videomapping creat per La Farinera, es va representar una metàfora sobre la cultura, amb interaccions entre els habitants de quatre pisos, un vistós collage on els colors es barrejaven de forma accidental, creant nous àmbits, noves maneres de viure i noves formes d’expressió, amb els objectes traspassant les pa- rets i formant una dansa col·lectiva improvisada.
Al final del muntatge dirigit per Joan Roura, en una gegantina pantalla d’ordinador virtual dos ballarins del grup Delrevés suspesos en l’aire anaven punxant els mesos del calendari per explicar sintèticament, com en un tràiler, el centenar d’activitats artístiques que es desenvoluparan fins al desembre als carrers, museus, locals socials i a tots els racons de Vic. L’acció dels dansaires va tenir el suport musical del cantant Arnau Tordera, amb registres de contratenor, i del cor de noies Nàiades, que des de dos bal- cons van interpretar l’Himne de la cultura, compost expressament pel mateix Tordera (líder del grup Obeses), amb una lletra que convida a la col·lectivitat “a avançar, perseguir l’horitzó, perdre la por i superar els obstacles del camí”.
Acabada la cerimònia, el públic, molt satisfet, comentava l’agilitat i l’eficàcia d’un espectacle molt allunyat de la litúrgia habitual en les inauguracions protocol·làries. Tot i això, fent referència a l’escassa durada de l’espectacle, de la boca de la majoria d’espectadors va sorgir una pregunta: “Ja s’ha acabat?”