Bon exemple

Inauguració del Concurs de Cant Francesc Viñas Intèrprets: Pregó: Teresa Berganza. Simon Estes, baix; Ketevan Kemoklidze, mezzosoprano. Eduard Kiprsky, piano. Lloc i data: Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 16/I/2016

Més de mig segle d’inauguracions del concurs de cant dedicat al tenor Francesc Viñas avalen el prestigi mundial d’aquest certamen, que situa Barcelona en un dels punts clau de la vida operística mundial.

Cada any assistir a aquest acte és un pou de sorpreses i per això els veritables coneixedors del món líric barceloní no se’l perden de cap manera: aquest any, després d’una presentació sensata del regidor encarregat de presidir l’acte, en el qual va defensar sensatament que l’òpera no és un espectacle arcaic o de gent capriciosa, una imatge que aquest Ajuntament de vegades ha semblat compar- tir, la novetat insòlita ha estat que el pregó el llegia l’extraordinària mezzosoprano madrilenya Teresa Berganza, que va fer una sensata exposició de la importància que té la fermesa en el treball i en l’estudi per a aquelles persones que pretenguin entrar en aquest difícil camp del cant líric.

Però després, inesperadament, Teresa Berganza va llegir en un català perfecte el final de la seva intervenció i va demostrar una ferma voluntat de connectar amb la nostra personalitat, un gest que l’honora i ens honora a tots.

Després d’aquestes demostracions de sensatesa, va aparèixer el famós baix nord-americà Simon Estes, que els bons coneixedors recorden per actuacions sensacionals al Liceu (quin Vaixell fantasma, el 1983!) i en diversos espais altres temporades, incloent també el Festival de Peralada.

Ara, amb 77 anys, Simon Estes conserva la veu solemne de baix amb la qual va cantar un parell d’àries verdianes (la segona de Zaccaria, del Nabucco, i la famosa Ella giammai m’amò del Don Carlo); després va aparèixer la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze, guanyadora d’un Premi Viñas (el 2006) i va cantar pulcrament i amb una veu de ressons intensos l’O don fatale també del Don Carlo i la cèlebre cançó de Rakhmàninov Aigües de primavera, mentre Simon Estes arrodonia la seva presència amb quatre espirituals negres i la tancava amb cançons de musicals nord-americans.

El recital va anar acompanyat d’un brillant pianista, Eduard Kiprsky, que va demostrar la seva capacitat també com a solista en un adagio txaikovskià (de La bella dorment del bosc), interpretat amb bon gust i sensibilitat. Hi va haver propines (Simon Estes va cantar una ària del Porgy and Bess). No ha estat la inauguració del Concurs Viñas més espectacular que recordem, però un cop més s’ha pogut apreciar que, com sempre, és el punt on pivota la vida operística de Barcelona. I el respectuós missatge de la ponent Berganza no caurà en l’oblit.

Gràcies, Teresa!