Una coincidència letal

Ni a Eibar ni a Getafe. Massa oportunitats perdudes per redreçar el rumb d’un Espanyol al qual se li comencen a encendre les alarmes. Perquè el d’ahir era només el primer partit de la segona volta, però havia de servir per indicar cap a on va l’equip, després de deixar enrere les dificultats –sobre el terreny i fora d’ell– acumulades en l’empatx de derbis. I ni el resultat ni el joc no conviden a l’optimisme, menys encara quan els pròxims rivals són el Vila-real (contra el qual no hi haurà Hernán Pérez, una peça absolutament insubstituïble) i el Reial Madrid. Equips d’un nivell superior al dels blanc-i-blaus, que no hauria de ser el cas dels dos últims adversaris, tot i que la (trista) realitat és que l’Eibar té nou punts més, amb un partit menys, que l’Espanyol, i el Getafe, cinc més i l’average a favor. Molt decebedor.

És cert que ahir hi va haver ocasions per al 2-2 (sense oblidar que el Getafe va llançar quatre pilotes als pals, o tres si es descompta la que va acabar en l’1-1) i que l’Espanyol va dominar bastant a la segona part. Però aquí cal afegir ràpi- dament alguns matisos. Un, que aquest domini el voldríem veure amb el 0-0, no amb el marcador en contra. Dos, la constatació que les lloables intencions de Galca que el seu equip tracti bé la pilota xoquen frontalment amb la coincidència letal de dos factors molt negatius: la facilitat amb què massa jugadors la perden, fins i tot en situacions d’escassa exigència, i la falta de consistència defensiva per minimitzar el mal que fan tants regals. El Getafe, que no és precisament el Bayern, va arribar massa amb massa avantatge a l’àrea de Pau López. Ja són nou derrotes fora de casa. I 33 gols en contra en 20 partits.