La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ‘segurates’ d’Espanya
De l’entesa defensiva de Viran Morros i Gede Guardiola en depèn l’èxit dels ‘hispans’
Hi va haver un mur d’Adrià, un mur de Berlín, hi ha el de les lamentacions i des del 2012 es va aixecar el mur de Gede i Viran, el mur d’Espanya. Viran Morros (Barcelona, 32) i Gedeón Guardiola (Petrer, Alacant, 31 anys) són Zipi i Zape a la selecció de Manolo Cadenas, dos armaris 2x2, dos metres d’alçada (1,99 Viran) per dos d’envergadura amb els braços estesos, quatre metres de defensa a l’ample posats l’un al costat de l’altre. De la bona compenetració, de la sincronització de moviments i del bon rotllo depèn que la defensa dels hispans no tingui cap esquerda a l’Europeu. Són la garantia que una bona defensa és el millor atac, com es va veure al primer partit contra Alemanya.
“Formem parella defensiva des que jo vaig debutar a l’Europeu de Sèrbia, el gener del 2012; era no- vell i Viran va decidir compartir habitació amb mi, i continuem: ja fa quatre anys”, tants com 83 partits junts, explica Gede, pivot defensiu del Rhein-Neckar, líder de la Bundesliga.
“La idea de posar-nos junts va ser de Valero”, admet el blaugrana Viran Morros, baluard antimíssils de Pasqui i de la selecció, diverses vegades nomenat millor defensa de mundials i europeus. “Des del començament ens vam entendre molt bé; recordo que vam jugar un torneig a Alemanya l’octubre del 2011, quan Gede va debutar amb la selecció, i vam encaixar molt bé: quan hi havia un problema, en parlàvem i al moment el solucionàvem”, rememora Viran, per a qui el grau de connexió assolit, capaços de parlar-se amb la mirada, és bàsic per a l’èxit de la seva tasca.
Tancant la defensa 6:0 al centre, Viran, a l’esquerra, i Gede a la dreta són els caps de la reraguarda, ordenen als laterals i els extrems que la defensa estigui més tancada, més compacta, sense forats. Dit ai- xí sembla fàcil. Però no només es defensa bé tenint bona planta. Cal agilitat de cames que permetin arribar a passades impossibles, robar pilotes, creuar-se, anticiparse, blocar canonades... I després hi ha els rivals. Les Torres Bessones,
UNA TASCA DESLLUÏDA “Ens agrada defensar; per nosaltres, una bona defensa és com un gol”, diu el blaugrana Morros
com també els anomenen, pateixen de valent per contenir els pivots, sobretot “els grossos i baixets, tipus Julen, Baena o Sorhaindo”, ja que “és molt complicat bloquejar-los o tallar-los la passada per sota, perquè som molt alts”, admet Gede. “Personalment, quan em ve de cara un central petitó, fintador, em costa més, patim més”, diu Viran. “Com els centrals d’Eslovènia –rival avui d’Espanya (18.15 h)– o tipus Mindegia o Sarmiento, exemplifica Guardiola.
La seva feina és desagraïda, reben molts pals (“i també en do- nem”, afegeix Viran), llueixen menys que els golejadors i els porters, però també obtenen la seva recompensa. “Quan ens escapem de contraatac a fer un gol és el nostre moment de glòria. En Gede últimament n’està fent molts i li hauré de tallar les ales”, fa broma Morros. “Obtenim de premi la valoració de l’equip”, intervé l’alacantí. “Coneixem el nostre rol, ens agrada defensar, i al final, per a nosaltres, una bona defensa és com un gol; si aconseguim que l’atac rival no ens faci gol és un èxit”, resumeix Viran.