La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez obté l’aval per buscar suports a la seva investidura
El líder del PSOE es compromet a consultar els pactes amb la militància El PP no veu possible formar govern i es prepara per a les eleccions
“Cal aliar-se amb Podem, que si no els lladres del PP ens mengen!”, va clamar una veïna que feia un tomb, la nit del passat 27 de desembre, quan passava per la porta de la seu del PSOE a Ferraz.
El que semblava un crit més d’un vianant davant el quarter general socialista –un costum molt arrelada, que és ben sabut per tot el personal de seguretat d’aquest edifici–, revelava no obstant això una certesa. I és que els militants de base, els simpatitzants, els votants del PSOE sense càrrecs ni penes orgàniques no entenen, en la seva gran majoria, que les tàctiques i estratègies partidistes d’uns i d’altres impedeixin de fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa, si existeix aquesta possibilitat.
Aquella senyora no sabia que aquella nit a Ferraz, en aquell mateix moment, l’andalusa Susana Díaz, l’asturià Javier Fernández i altres presidents autonòmics estaven collant Pedro Sánchez, ja que li van imposar un seguit de “línies vermelles” per impedir un acord amb Podem. En aquesta batalla es continuava dirimint, a més, l’eterna guerra pel lideratge del PSOE. I aquella mateixa nit tempestuosa, també, alguns fidels a Sánchez, de dins i de fora de Ferraz, van proporcionar al líder del PSOE una bala de plata.
Sánchez la va introduir al tambor del revòlver, i així es va presentar l’endemà en la reunió del comitè federal. Aquest conclave del 28 de desembre es va resoldre, no obstant això, amb una resolució que va rebutjar facilitar la investidura de Rajoy o un altre candidat del PP, va imposar com a “condició indispensable” la renúncia a “l’autodeterminació i el separatisme” de les formacions amb les quals poder dialogar, però va deixar la porta oberta que Sánchez explorés la possibilitat, segons el seu afany, de forjar un govern “progressista i reformista”. La bala de plata no es va disparar.
Alguns crítics, advertits d’aquest “as a la màniga” que es guardava Sánchez, van advertir llavors que “seria horrible intentar enfrontar els militants amb els dirigents”. “No s’hi atrevirà”, confiaven.
Va passar un mes, amb grans novetats: Pablo Iglesias va llançar un envit al PSOE d’impossible digestió, i Rajoy va cedir el pas a Sánchez perquè vagi ell primer en la investidura i s’estavelli en l’intent. En aquest mes, no obstant això, altres coses no van canviar: la poderosa confluència interna en el PSOE, ca- pitanejada per Susana Díaz, per ferlo caure.
A l’espera de la nova cita amb el Rei dimarts vinent, el líder del PSOE es va presentar ahir, un altre cop, davant el comitè federal. Sánchez va obrir una ronda prèvia amb tots els presidents i líders territorials per agafar-los la temperatura i apaivagar els ànims. Alguns li van voler imposar nous límits: no acceptar, “ni per acció ni per omissió”, el suport a una possible investidura, encara que fos amb la seva abstenció, dels partits independentistes, Convergència i ERC. Però, com van replicar a Ferraz, el PSOE no pot fixar el sentit del vot d’altres partits.
La batalla es va reobrir, tot i això, per un altre flanc. El número dos del PSOE, César Luena, es va reunir divendres a la nit amb els secretaris d’organització de totes les federacions, i va proposar celebrar al juny el pròxim congrés que haurà de revalidar o designar el successor de Sánchez. Alguna federació, i singularment l’andalusa, va rebutjar aquest calendari. Ho van considerar una nova estratagema per impedir que es pugui forçar el relleu de Sánchez, en cas que es repeteixin les eleccions, precisament, al juny.
LA BALA DE PLATA Els 197.000 militants socialistes tindran la paraula, com el 2014, per elegir el seu líder
EL COMPROMÍS DE SÁNCHEZ “No seré president a qualsevol preu, però no estic disposat a quatre anys més de PP”
Advertits de l’ofensiva per intentar fer caure Sánchez si no aconsegueixen impedir la seva investidura, Luena va acceptar finalment que el congrés se celebri al maig.
Però Sánchez, a continuació, va tornar a carregar el revòlver amb la bala de plata i ahir, davant el comitè federal, ja va prémer el gallet. El tret va sonar nítid. “Farem una consulta a la militància del PSOE!”, va anunciar. I va trencar així el setge dels crítics per poder afrontar el repte de la seva investidura. L’anunci va provocar un tancat aplaudiment dels fidels que defensen el seu afany a arribar a la Moncloa, i la irritació dels
crítics que rebutgen un acord que veuen enverinat i impossible. Davant els recels a un acord amb Podem, que concita amplis rebutjos –de Felipe González a Susana Díaz o Javier Fernández–, ara seran els prop de 197.000 militants socialistes els que decidiran –en una consulta que “no vincula orgànicament, però sí que compromet políticament”, segons Ferraz– avalar o no els acords que pugui segellar Sánchez amb altres formacions. I tots saben que la militància, majoritàriament, hi donarà llum verda. El comitè federal haurà de ratificar, després, la decisió.
Els fidels de Sánchez van celebrar la seva audàcia: “Així es forgen els líders”. Tot i això, van admetre que està de nou en una cruïlla: “Porta gran o infermeria”. D’altres coincidien: “Si aconsegueix una investidura raonable, encara que és molt difícil, sobreviurà. Si no, tenim el PSOE partit per una bona estona”. Si no aconsegueix la seva investidura, pensen alguns, en el congrés de maig es presentarà un altre aspirant per arrabassar-li la secretaria general. “La Susana”, insisteixen. Encara que a Ferraz avisen que, si es re- peteixen les eleccions, el primer serà elegir el candidat, amb primàries obertes.
La consulta, en la qual es preguntarà als militants si subscriuen els acords a què pugui haver arribat Sánchez, té un precedent: la que va atorgar a Sánchez la secretaria general del PSOE el juliol del 2014. Un procediment d’ingrat record per a Susana Díaz, perquè va ser precisament el que la va apartar a ella de la lluita successòria d’Alfredo Pérez Rubalcaba, després que ho esgrimís Eduardo Madina.
“Jo no seré president a qualsevol preu, però tampoc no estic disposat que els espanyols paguin el preu de quatre anys més de dreta”, va defensar Sánchez. “Així que si el PSOE és cridat a intentar la investidura, perquè hi ha renunciat Rajoy o es veu impossibilitat per fer-ho, el PSOE allargarà la mà a l’esquerra i la dreta, sense fronts. Amb polítiques, amb programes i no amb butaques”. Segons el seu full de ruta, buscarà un acord amb Podem, però també amb Ciutadans i altres partits.
Sánchez va insistir a defensar les seves aspiracions: “Jo no aspiro a una butaca, sinó a uns ideals. L’úl- tim que em preocupa és el meu futur, el que em preocupa és el futur dels espanyols”. No obstant això, va voler apaivagar els que ja van posar el crit al cel: “Totes les negociacions que es puguin obrir seran en obert, amb llum i taquígrafs, que ningú no es preocupi. Aquesta decisió eventual que es pugui prendre de negociació i d’acord, tindrà tots els filtres i garanties possibles, i serà ratificat pel comitè federal”. I va advertir: “Però també us dic una cosa: farem una consulta a la militància del PSOE”.
I va justificar el seu repte: “Vaig ser elegit secretari general pel vot directe de la militància, i llavors vaig dir que en aquells moments decisius de la història d’Espanya que necessitessin el concurs i el suport de la militància també comptaré amb la seva opinió i escoltaré clarament als militants”. Sánchez va concloure el seu discurs, això sí, apel·lant a la unitat interna: “Us demano que d’aquí sortim com el que som, que demostrem que el PSOE és un. Que, en el moment crucial en què es troba Espanya, fa un pas endavant i no eludeix les seves responsabilitats. Que estem drets per transformar una altra vegada Espanya. Ho hem fet dues vegades, i ho tornarem a fer”.
MOMENT CRUCIAL “Porta gran o infermeria”, admeten els fidels de Sánchez sobre el seu futur
L’AFANY DEL LÍDER DEL PSOE “Si aconsegueix una investidura raonable, encara que és molt difícil, sobreviurà”