La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça guanya contra l’Atlètic i agafa avantatge
Un Barça eficaç i pragmàtic remunta i augmenta distàncies
Eficàcia provada. Punteria decisiva. Demostració de caràcter. I cop a la Lliga. El Barça va tombar l’Atlètic remuntant-li el duel després d’un altre inici per anar al psicòleg i deixa els matalassers a tres punts, amb un partit menys, i el Madrid, a set, fins aquesta nit amb els mateixos partits. Un triomf important que permet als de Luis Enrique instal·lar-se en l’optimisme en una fase de la temporada en què el seu futbol no està tenint la continuïtat i la frescor que el va caracteritzar a la tardor. Tot i això, el seu domini de les àrees és impressionant. Semblava que ningú no podia superar una defensa com la de Simeone, un Atlètic de formigó que quan s’avança posa el rival a la cadira del dentista. Però el Barcelona es va treure el queixal en un tram final de la primera part de focs artificials en el qual Messi va igualar en el moment més decisiu i Suárez va fabricar un gol per encar- rilar la tarda. Contra onze, avantatge del Barça.
Després l’Atlètic va pagar les seves males arts amb les justes expulsions de Filipe Luís, que es va carregar gairebé totes les opcions del seu equip amb una escomesa desproporcionada a Messi, i Godín, que no va ser intel·ligent en no mesurar que ja tenia una targeta. El Barça no va saber o no va voler maltractar el rival en una segona part estranya. Coses d’aquest equip que ja no viu en la poesia eterna del rondo però que és un animal competitiu.
Va ser un partit que va començar... com els anteriors. Amb el Barça amb el pijama posat i un rival encoratjat, anant-lo a buscar a la seva àrea i tancant-lo. El Màlaga va marcar la tendència, l’Athletic el va posar contra les cordes i Diego Simeone, que si alguna cosa té és que olora la sang de l’adversari, va ordenar als seus futbolistes que imitessin els dos últims contraris del Barça. Les coordenades van ser similars, malgrat que el campió sortia amb
l’equip de gala. L’Atlètic pressionant com si li anés la vida i els barcelonistes movent la pilota de manera imprecisa, fins que va arribar la urpada del rival. Hauria pogut venir amb una rematada duríssima de Saúl que Bravo va resoldre amb una excel·lent intervenció. Aquest avís tampoc no va despertar el Barça, que ràpidament es va veure per sota. Saúl va centrar des de la dreta, Griezmann no va poder connectar amb la pilota i, al segon pal, Koke va marcar el 0-1 gairebé a plaer.
Aquest gol feia justícia al desenvolupament del joc, amb els matalassers més concentrats. A sobre Neymar, que va acabar amb un cop contra l’Athletic, va rebre una trepitjada a l’altre peu. Ahir gairebé no va brillar. Entre una cosa i l’altra el Barcelona no aconseguia embastar futbol fins que una jugada va canviar el pla del partit. I no va ser un gol sinó una ocasió generada per Iniesta i rematada per Suárez. El seu xut el va repel·lir Oblak, però va servir d’avantsala per a uns instants fabu- losos del Barça que van acabar amb l’empat. S’arribava a la mitja hora i el conjunt de Luis Enrique havia aconseguit tancar un Atlètic agressiu. El Barcelona no es va empetitir i va equilibrar l’assumpte amb una maniobra encertada de Neymar, una pausa d’Alba abans de centrar i una rematada inapel·lable de Messi.
El Camp Nou va rugir com un possés perquè reaccionar ràpid contra un mur com l’Atlètic era fonamental. Però l’escomesa barcelonista no va acabar aquí. Una vegada es va obrir la via el Barça la va explorar. Alves va connectar amb Suárez en una pilota en aparença intranscendent però l’uruguaià la va protegir com només ell sap fer-ho, va guanyar la posició a Giménez i va superar per sota de les cames Oblak. Un gol fantàstic, similar al que va marcar la temporada passada contra el Madrid a l’estadi. Un gol que culminava la remuntada.
S’estaven vivint els minuts més emocionants i Filipe Luís, passat de voltes, va fer una entrada intolerable a Messi, buscant-li el genoll i amb la planxa. Vermella claríssima entre esgarips de Luis Enrique (“Però què és això?”, clamava l’asturià, que creia que l’argentí es po- dia lesionar). Undiano la va encertar, com no ho han fet altres col·legiats, i l’Atlètic es va quedar delmat a prop del descans. Millor, impossible, per al Barça. Havia aixecat el partit i jugava amb un més. Però l’equip de Luis Enrique no va saber jugar contra deu, va tornar sense la grapa amb què havia reaccionat i es va quedar molt a prop de pagar-ho. Tan a prop que Bravo va desviar amb la punta de la bota un xut a boca de canó de Griezmann. El públic es removia inquiet i Luis Enrique va posar a escalfar Arda Turan. Volia més control i just abans que sortís el turc l’Atlètic es va quedar amb nou per la segona groga, indiscutible, a Godín. Va escombrar Suárez.
Amb dos més el Barcelona ja no va patir, però tampoc no va sentenciar. Els de Luis Enrique van decidir no espreme’s al màxim i va semblar que optaven per estalviar forces. Van escollir les matemàtiques de guanyar i punt. Una victòria que els permet atalaiar una escapada a la Lliga. És el que més importa.
GRANS PROTAGONISTES Messi i Suárez van veure porteria en el moment més important i Bravo va evitar l’empat ORGULL I DURESA L’Atlètic, que havia començat valent, es va quedar amb nou homes de manera justa QUE PASSI EL SEGÜENT L’equip de Luis Enrique no està en la seva fase més brillant, però va devorant rivals