Envit als barons

LA política cada vegada s’assembla més a Gran Hermano, amb l’únic problema que a la casa hi estem tots tancats. Sigui com sigui, Pedro Sánchez no ha estat expulsat com el petit Nicolás, personatge tan barbamec com irrellevant, però que quan l’entrevisten a Lectures inquieta perquè sap coses que, més enllà de la seva megalomania, només pot conèixer perquè alguns que manen li han dit. A Sánchez no l’han pogut derrotar els barons. I no només això, sinó que al comitè federal d’ahir els va llançar un envit inqüestionable: qualsevol pacte a què arribi per ser investit serà sotmès a la militància perquè es pronunciï sobre la conveniència.

El secretari general del PSOE ha apostat per això que està tan de moda del procés participatiu, fet que ha posat nerviosos els representants de les federacions d’Astúries o Andalusia, que tenien ganes de mantenir una pugna amb ell i s’han trobat que els ha abraçat. En boxa, el clinch és una mena d’abraçada que impedeix de colpejar el contrari. En política, un procés participatiu és una tenalla democràtica que impedeix que el rival colpegi. Alguns s’han queixat que són coses més pròpies de la CUP o de la tropa d’Ada Colau, però els temps canvien, como cantava Bob Dylan quan Sánchez encara no havia nascut, i ningú no pot fer escarafalls d’un procés democràtic, encara que sigui saltant-se l’executiva federal.

Sánchez s’ha passat tota la setmana aplanant el camí per arribar al dissabte sense que els punyals a l’esquena li impedissin de cordar-se la jaqueta. Fins i tot Felipe González es va mossegar la llengua a l’entrevista a El País. Ningú no podrà dir que el líder del PSOE no s’està movent bé. Una altra cosa és si podrà governar. I amb qui. Però ho té millor que Mariano Rajoy que, entre el terratrèmol valencià i la sacsejada d’Albert Rivera a la seva persona, ja pensa en noves eleccions. Caldrà veure com obre el joc el Rei dimarts vinent. Tota una papereta.