Toni Espinal

DIRECTOR FUNDACIÓ AMPANS

Dirigeix Ampans, una fundació sense ànim de lucre del Bages que treballa per a l’assistència, l’educació i la inserció laboral de discapacitats. Ja factura 40 milions d’euros i dóna feina a 300 persones amb discapacitat.

“M’hauria pogut dedicar a sectors més ben remunerats que el de l’assistència a persones amb discapacitat. Per exemple, a un banc, si respectés certs valors. Però ara no canviaria la meva feina. Hi estic tan implicat que forma part de mi”.

Toni Espinal (Manresa, 1962) és des de fa 29 anys el director general d’Ampans, una fundació sense ànim de lucre del Bages que treballa per a l’assistència, l’educació i la inserció laboral de persones amb discapacitat.

Tot i que va estudiar psicologia, el seu món era el de l’empresa. Per això va entrar a Ampans. “El càrrec de gerent havia de ser una eina per agafar experiència i fer el salt al món mercantil”. Però el projecte el va seduir i s’hi va quedar.

Quan va entrar a la direcció (l’any 1987), Ampans tenia 15 treballadors i donava assistència a 70 persones. Avui, en té 700 en plantilla i n’atén a 1.700. I el que és més important: la fundació dóna feina a 300 persones amb discapacitat: n’integra 100 al mercat ordinari i 200 en empreses del grup.

Espinal ha sigut l’artífex del creixement d’Ampans. Sense formació de base empresarial, ha convertit una associació de pares i mares en una de les principals fonts d’ocupació al Bages. Tot i que posteriorment s’ha format en finances i gestió, Espinal explica que la clau de l’èxit no té gaire secret. “Si la demanda augmenta, l’oferta també ho ha de fer. I perquè això funcioni cal diversificar i ser competitiu. A Ampans no ens ha servit mai l’excusa de ser una fundació sense afany de lucre per a no innovar”. Un exemple d’això és la implantació del model EFQM d’excel·lència en gestió. El desembre passat Ampans es va convertir en la primera entitat del sector a obtenir la màxima certificació (+500).

El resultat d’aquestes polítiques empresarials és que avui Ampans és, a banda d’escola i centre d’assistència, promotor d’habitatge social i la cara visible de 10 companyies.

Està present en sectors com els facility services, els residus, la restauració i l’alimentació. L’últim projecte que ha encetat és el d’una formatgeria, que en un any ha facturat 1 milió i exporta un 10% de la producció. També elabora vins, té un restaurant i només cal entrar a

“A Ampans no ens serveix l’excusa de ser una fundació sense ànim de lucre per no ser competitius ni innovar”

la seva pàgina web per veure que té un peu allà on creu que hi ha oportunitats per créixer. Espinal assegura que, dels 40 milions que facturarà l’entitat aquest 2016, la meitat provenen d’aquestes activitats, mentre que l’altra s’obté a través de concerts amb l’Administració. “El finançament públic és important però va a la baixa. És gràcies a l’emprenedoria i el compromís amb la comarca que el projecte creix”. De fet, Espinal creu que Ampans podria anar més enllà del Bages si no fos pels seus valors. “Volem seguir creixent però de manera sostinguda. Serem allà on ens ho demanin mitjançant aliances”. Ampans va néixer l’any 1965 quan un grup de pares i mares amb fills amb discapacitat volia donar resposta a les necessitats formatives i assistencials dels seus fills. La iniciativa era modesta però va ser la implicació de la gent el que va dimensionar el projecte.

Espinal comenta que aquest compromís es manté. “Actualment, el 40% dels patrons de la fundació tenen algun familiar que té alguna discapacitat, mentre que la resta és societat civil, gent implicada, com jo mateix”.

Espinal explica que la jornada laboral sovint s’allarga més de 8 hores. “És inevitable: l’èxit d’un projecte necessita moltes hores. La meva no és la feina més ben pagada del món, però és molt gratificant. Sobretot quan veig que la gent millora gràcies als nostres serveis”.

És precisament la vessant més humana el que ha captivat Espinal en aquest sector. Va entrar a Ampans de manera temporal però ara no té intenció de marxar-ne fins que el facin fora. Sense ser un home de negocis, ha aportat la visió més empresarial al projecte. “Ens hem cregut que una fundació pot competir al mateix nivell que empreses amb ànim de lucre i hem vist que és possible si hi ha esforços i estratègia al darrere”.

El director compagina, com pot, aquesta feina amb el seu temps lliure. El dedica als seus dos fills i a jugar a golf amb els amics. Diu que és una afició que va amb l’edat. Abans sortia amb moto però ara ja no toquen aventures. Tot i així, només desconnecta de la feina quan viatja, ja sigui amb els seus fills o pel seu compte. De fet, comenta que si alguna cosa li ha quedat pendent és “un any de fer el hippie pel món”. Ampans el necessitava. O ell necessitava Ampans.

GUSTAVO BÉJER