La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aposto que et cases
Una ‘start-up’ de Seattle finança amb fins a 10.000 dòlars parelles que contreguin matrimoni; si trenquen, ho tornen tot
Una empresa nord-americana es compromet a pagar 10.000 dòlars als nous matrimonis, amb la condició que si la unió es trenca, sigui quan sigui, els nuvis hauran de tornar la quantitat entregada més els interessos generats.
Segurament ningú no posa tanta fe al matrimoni com l’Església catòlica, que preveu unions per tota la vida, però una jove empresa amb seu a Seattle, Estats Units, posarà a prova la debilitat humana. La start-up, creada fa mig any i anomenada Swanluv –pensant en els cignes, símbol de fidelitat i amor etern–, es compromet a finançar fins a un màxim de 10.000 dòlars les parelles que vulguin casar-se perquè celebrin el casament dels seus somnis. No han de pagar cap quota, ni hi ha lletra petita amb trampa, asseguren. Tot i això, si es divorcien, ja sigui el primer mes o al cap de 25 anys, hauran de tornar a l’empresa tots els diners que es van gastar en la celebració, més els interessos pel temps transcorregut des d’aleshores, que es calcularan a partir d’un algoritme desenvolupat per la companyia. Una clàusula determina que si el matrimoni acaba a causa d’un abús o maltractament, una de les parts, suposadament la responsable, sigui qui pagui tot el deute. Per al director general i cofundador de l’empresa, Scott Avy, la definició que s’ajusta a la seva empresa és la d’un “casino del matrimoni”, en el sentit que ell i el seu soci trien les parelles i els aposten fins a 10.000 dòlars... que s’acabaran divorciant.
Com és natural, l’empresa espera ser rendible i de moment no compta amb finançar-se a través del retorn de la inversió –via divorci–, en primer lloc perquè els diners poden trigar anys a ser reintegrat o en molts casos no ser-ho mai. Fins i tot pot passar que una parella es divorciï d’aquí a uns anys i aleshores l’empresa ja ni existeixi. Per això, la previsió és rebre finançament en el present per la publicitat que generi la iniciativa.
Swanluv va posar en marxa fa unes setmanes una pàgina web en la qual especifica les condicions del contracte que proposa a les parelles de nuvis que s’hi apuntin. Els aspirants han de presentar la proposta en línia i l’empresa es reserva el dret d’aprovar o no la quantitat que sol·licitin per a la celebració. El web no dóna detalls dels requisits que han de reunir les parelles per ser seleccionades, ni dels criteris que utilitza l’empresa per avaluar els riscos de la inversió. Sí que s’especifica que ja han rebut sol·licituds i que el servei serà operatiu a partir del 14 de fe- brer, precisament el dia de sant Valentí.
Una de les parelles que s’han apuntat són els ballarins Angelina Grima i Karlo Familara, que demanen la xifra màxima, 10.000 dòlars, i que han fixat el casament per al 30 d’abril d’aquest any a Kalamazoo, a l’estat de Michigan. Una altra parella, Molly Counts i Ted Dailey, tenen previst casar-se el 4 de juny a Marion (Virgínia), i demanen 6.000 dòlars. “Amb les factures i el pagament del préstec per als estudis, és dur estalviar per al casament”, expliquen al web.
Més enllà de l’objectiu econòmic que batega darrera la iniciativa, Scott Avy assegura que la seva voluntat no és que els matrimonis finançats acabin en divorci, encara que les estadístiques indiquen que alguns ho faran. Per això, ofereixen un servei gratuït d’assessorament matrimonial a les parelles que passin una crisi perquè continuïn junts.
I en això hi ha el pertorbador de la iniciativa. Més enllà del lògic objectiu econòmic, entorn de la idea sobre la qual es fonamenta el negoci sorgeix una primera qüestió de caràcter ètic. Si la realitat diària és que moltes parelles acaben divorciant-se per motius diversos, per què mantenir-les unides tant sí com no a canvi que no paguin la factura? “No estem forçant ningú a firmar”, es defensa Scott Avy. “I fins al moment la res- posta que hem rebut és aclaparadorament positiva, tenim centenars d’e-mails en aquesta línia”, explica. Una segona objecció de tipus moral seria fins a quin punt s’ha de parlar en termes d’aposta sobre la decisió de contreure matrimoni, que pot ser determinant en la vida.
De moment, els emprenedors que estan darrera la iniciativa no semblen plantejar-se aquestes qüestions. Però si el negoci pros-
Un dels socis de la firma, que es finançarà amb publicitat, la defineix com un “casino del matrimoni”
pera, hi haurà en un futur parelles que veuran finançat el casament amb els diners obtinguts de la ruptura d’altres parelles. “La totalitat dels diners obtinguts dels divorcis s’utilitzarà per finançar les cerimònies de futures parelles”, assegura el directiu de SwanLuv.
Aquesta és la previsió. Els matrimonis no són per sempre ni tan sols si hi ha diners pel mig. El portal Hopesandfears.com va recopilar l’any passat dades sobre la durada dels matrimonis en diferents països –no cita Espanya– i va concloure que a Itàlia les parelles duren juntes una mitjana de 18 anys, més que a cap altre país. El segueix el Canadà, amb 14 anys de mitjana; França, 13; Austràlia i Mèxic, 12 anys; el Japó, el Regne Unit i Sudàfrica, 11 anys, i els Estats Units, 8. Potser per això els fundadors de Swanluv s’hi han quedat. Encara que a Nova York els matrimonis duren més que a la resta del país, una mitjana de 12 anys i dos mesos. Serà que en matèria d’apostes ningú no supera Wall Street.