La Vanguardia (Català-1ª edició)
La nova Estígia
Almenys 39 persones, entre elles diversos nens, s’ofeguen en un altre naufragi
Les aigües que separen Àsia d’Europa continuen acumulant cadàvers dels dissortats que fugen de la guerra, mentre els moderns Caronts s’enriqueixen convertint en negoci les desgràcies de la guerra.
Ni l’hivern ni el tímid inici de les converses de pau sobre Síria a Ginebra no han reduït la desesperació dels refugiats, que continuen arriscant la vida per creuar de Turquia a Grècia. Aquest degoteig continu de morts està convertint el mar Egeu en un cementiri. El mes de gener està sent singularment tràgic. Ahir hi va haver almenys 39 morts en un sol naufragi, més de 200 en tot el mes. En cas que la situació continuï així, se superarà en molts els 800 morts que hi va haver l’any 2015.
La majoria dels que van morir ahir eren sirians, però també hi havia afganesos i fins i tot algun birmà. Van sortir de la província turca de Canakkale i intentaven arribar a l’illa grega de Lesbos. Van bolcar poc després de salpar, a només uns 50 metres de la costa. Un fotògraf de l’agència Afp assegurava haver vist no pas menys de vint cadàvers flotant, entre ells dos nadons i diversos nens, cossos arrossegats a la plat- ja com el del petit Aylan Kurdi, que al setembre es va convertir en la imatge d’aquest horror. Tots els d’ahir ara per ara són anònims.
Els guardacostes turcs van anunciar que havien rescatat 75 persones. “Estem abatuts –explicava un supervivent sirià–. Hi ha almenys vint amics que han desaparegut”.
A última hora del vespre, les bosses negres amb els cossos s’amuntegaven a la platja mentre els equips de rescat donaven per concloses les tasques del dia. En aquell moment, la xifra de morts havia passat dels 33 inicials a “uns quants més”, que altres fonts situaven en 39.
Aquest naufragi s’afegeix al que va tenir lloc dijous, que ja va provocar uns 24 morts, deu dels quals eren nens. I dimecres van ser cinc adults i dos nens més. Uns a Samos, d’altres a Kos, ahir rumb a Lesbos. Les rutes varien però el flux continua. Setanta morts en total. Aquestes xifres superen en molt els 45 morts de la setmana anterior i suposen un se- nyal de preocupació per a les oenagés que treballen a la zona intentant pal·liar en la mesura que es pugui aquest drama.
El càlid hivern que viu la Mediterrània crea una falsa sensació de seguretat en un mar que,
Els nens morts a la costa recorden el petit Aylan Kurdi, encara que ara per ara són anònims
encara que ahir efectivament estava en calma, s’agita aviat. La barca hauria pogut bolcar pel mal estat o per excés de pes. Les advertències a la zona turca i les restriccions imposades per alguns països europeus, que han recuperat els controls fronterers, no s’han notat en el flux migratori aquest gener.
Segons el còmput de l’ONU, des de principis d’any 46.240 migrants han creuat a Europa per la Mediterrània. La majoria han arribat a Grècia, només 2.200 ho han fet per la costa italiana. S’han notificat més de 200 morts o desapareguts (218 segons l’Organització Internacional de Migracions).
Turquia continua assumint el gruix de refugiats, més de 2,2 milions sirians i 300.000 iraquians. Ankara i Brussel·les van firmar al novembre un “pla d’acció” que posava 3.000 milions d’euros sobre la taula perquè Turquia controlés la frontera. Tot i això, hi ha reticències per part d’Itàlia quant a la manera en què es controlarà aquesta quantia i la seva finalitat última. Ankara confia que a finals de febrer es transferiran els diners.