La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adéu al ‘lapao’
El Govern regional retorna la presència legal al català i l’aragonès
El Govern aragonès ha enterrat la idea peregrina de denominar lapao a la variant del català pròpia de les comarques pròximes al Principat.
Català i aragonès tornen a tenir existència legal a l’Aragó, després d’un estrambòtic parèntesi que va convertir les dues llengües en lapao i lapapyp. Dijous passat es van aprovar, després d’un llarg període de gestació, els pressupostos generals de la comunitat autònoma d’Aragó amb el suport de tota l’esquerra parlamentària: PSOE, Podem, CHA i IU. I amb aquests partits es va aprovar una llei d’Acompanyament dels pressupostos que torna els noms d’aragonès i català a les llengües minoritàries parlades a l’Aragó i que a la legislatura passada van ser rebatejades com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental ( lapao), en el cas del català, i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca ( lapapyp), en el cas de l’aragonès.
L’anterior Govern regional del PP-PAR, presidit per la popular Luisa Fernanda Rudi, va derogar la llei de Llengües que va aprovar el 2010 el Govern del socialista Marcelino Iglesias i en la qual, sense atorgar cooficialitat a les llengües a les zones d’ús predominant, s’evidenciava l’existència de l’aragonès i el català a l’Aragó, se’ls reconeixien uns drets, com el de l’ensenyament voluntari i la seva relació amb l’Administració, i se’n garantia la protecció. La derogació va generar en el seu moment una controvèrsia política, a més d’una gran confusió en la comunitat educativa.
Així mateix, el Govern de populars i regionalistes, a més de redefinir les llengües pròpies de la singular manera abans esmentada, va procedir a eliminar les paraules aragonès i català dels textos jurídics i legislatius on figuraven fins aleshores, com a la llei d’Ordenació del Territori o la llei de Protecció de Patrimoni Cultural.
Precisament, la llei d’Acompanyament aprovada dijous a la nit inclou una esmena proposada per la Chunta Aragonesista (CHA) a la llei del Patrimoni Cultural en què s’eliminen les expressions resumides popularment com a lapao i lapapyp i es restitueixen els d’aragonès i català.
Això és un primer pas que tindrà continuïtat en una sèrie de mesures previstes per la nova Direcció General de Política Lingüística creada pel Govern presidit per Javier Lambán (PSOE). El titular de l’esmentada direcció general, Ignacio López Susín, de la CHA, partit que participa en el Govern autonòmic amb una conselleria, ha tornat a convocar els premis de Literatura Aragonesa en Català i Aragonès, desvirtuats o suprimits en edicions anteriors, i des d’aquesta àrea s’han creat altres premis a la trajectòria de persones que s’hagin distingit per la seva feina en la defensa d’aquestes llengües. A més a més, aquestes llengües s’han inclòs al currículum educatiu aragonès i s’estudien mesures per a la normalització del professorat d’aragonès i català de les etapes d’educació infantil, primària i secundària. I també s’estudien línies de subvenció per incentivar-ne l’ús als mitjans de comunicació.
Quant a la redacció de la nova llei de Llengües que substituirà l’aprovada a la legislatura anterior, López Susín va dir que “estem treballant en l’elaboració d’un nou marc jurídic que afavoreixi d’una manera eficaç la dignificació, promoció i difusió d’aquestes llengües i dels seus parlants”. L’Executiu aragonès pretén obrir un ampli debat i construir un ampli consens sobre aquesta qüestió.
La devolució dels noms de català i aragonès a les llengües autòctones és un primer pas per a altres mesures