La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL CARNAVAL DE PODEM
Cadis prepara la benvinguda als carnavals del seu nou alcalde, Kichi, amb les clàssiques chirigotes.
No es podia posar en dubte i ell ho tenia absolutament assumit. Que José María González, Kichi, l’alcalde de Podem de la ciutat de Cadis, seria un dels protagonistes del carnaval ningú no ho dubtava, tot i que el jugador del Reial Madrid Denís Txérixev també reclama la seva part de glòria. Teófila Martínez en va ser diana durant vint anys, gairebé sempre per patir les crítiques incisives que ella suportava com podia des de la llotja d’honor del Gran Teatre Falla, de manera que això de Kichi estava cantat. El que potser no s’esperava l’actual regidor és que sorgís tota una agrupació autodenominada Los Kichis, que està fent furor.
Los Kichis no estan sols al món carnavalesc gadità. Totes les comparses de nivell, les que aspiren any rere any a ser a la final, han dedicat aquest any algun pasdoble a l’alcalde podemita. En general, amb certa consideració. Si als polítics se’ls dispensen cent dies de gràcia abans d’entrar a degolla, a l’alcalde li han concedit un carnaval relativament suau. Malgrat tot, alguns l’apunten ja amb encert i li envien advertències serioses. En tot cas, res a veure amb les àcides lletres contra Mariano Rajoy i Teófila Martínez dels últims anys.
Kichi diu que està encantat del que està vivint, tot i que troba a faltar estar dalt l’escenari del teatre Falla. De moment, aposta per tornar. “Però espero que sigui d’aquí vuit anys”, els que vol ser al capda- vant de l’alcaldia. Ara observa i escolta des de la llotja, encara que els peus el continuen arrossegant cap als camerinos. “M’honra rebre tantes lletres, de totes n’extrec algun ensenyament”, assegura Kichi.
Los Kichis surten a escena amb les ulleres, les orelles i el cabell de l’alcalde. Vestits amb camisa blanca i motxilla, llueixen detalls que no passen inadvertits: fotos de Pablo Iglesias i de Teresa Rodríguez, la seva companya sentimental, al barret, i un bastó d’alcalde format per un pal i un comandament a distància, un gest de complicitat a la tendència que té el regidor a absentarse dels plens, que solen durar moltes més hores que un discurs de Fidel Castro en els seus bons temps.
La xirigota comença amb una petita arenga contra els desnonaments perquè un conegut seu, Mariano Rajoy, està en perill de quedar-se sense casa. “Con mi cacerola y mi mochila/ yo me voy a la alcaldía/ con mi cacerola y mi cuaderno/ yo me voy para el pleno. Ahora que soy alcalde/ cualquier ropa no me vale/ me tengo que poner guapo/ pa gustarle a los populares”, assenyalen a la seva presentació.
És evident que Los Kichis simpatitzen amb l’alcalde. Els atacs al PP, “que només ha deixat pols i teranyines als calaixos”, són una constant del grup i li mostren el seu suport a la decisió de retirar el retrat del Rei perquè el saló de plens estigui presidit per la imatge de Fermín Salvochea, l’antic alcalde anarquista de la ciutat.
Amb tota la broma de què són capaços els gaditans, les cançons recorren tots els aspectes de la tasca de José María González en aquests mesos, però hi ha una advertència que és subjacent en algunes de les lletres que es refereixen a l’alcalde, i és que no els traeixi. “Señor alcalde, tan sólo le rogaré/ que se arremangue y tenga lo que hay que tener/ Vístase cada día con el traje más honesto/ porque Cádiz no aguantaría ser traicionada/ y que el traidor fuera de los nuestros”, canten.
Però si l’alcalde va tenir algun moment de debilitat, va ser amb el debut de la seva comparsa de tota la vida, aquest any coneguda com La Comunidad. Al seu compte de Twitter va reconèixer: “Per primera vegada he desitjat deixar de ser alcalde durant trenta minuts, només això” per poder cantar amb els seus excompanys.
Però a més de Kichi, les lletres del carnaval també al·ludeixen a altres personatges, com Susana Díaz, i a altres temes, com l’independentisme català. Una de les més conegudes, la xirigota del Canijo, afirma que està fins al capdamunt de tant rumor sobre pactes, i la prenen amb el president del Govern: “Me he tragado las elecciones y ya estaba harto. Rajoy, con su tic nervioso, está deshecho porque necesita un pacto y no lo ha hecho. Tú cómo vas a hablar de pactos, yo me parto el pecho, si no eres capaz de poner de acuerdo el párpado izquierdo con el derecho”.
Si algú està triomfant és la xirigota Si me pongo pesao me lo dices, que interpreta les seves cançons amb un ninot gros que té una retirada al socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, a qui el típic pesat de barra de bar intenta convèncer: “Yo para la política voy a dar el salto/ contigo voy a empezar una ronda de contacto/ voy a tener tacto, a ti me adapto/ Vamos a meternos en un bar/ que te voy a explicar el programa electoral/ y con cuatro cervezas hacemos un pacto/ Tú pagas el pacto”.
La presidenta de la Junta, Susana Díaz, va a buscar el seu fill a la guarderia on juga amb set amiguets més, cada un representant d’una província andalusa, que li exigeixen el mateix tracte per a tothom, una crítica al centralisme sevillà. Si algun d’ells es posa a plorar, ella el calmarà amb un “ere, ere, ere”.
L’agrupació La pela es la pela, de Puerto Real, omple l’escenari d’estelades, castellers, sardanes i cava, sota la mirada atenta de sant Artur Mas i sant Jordi Pujol des d’uns retrats enormes . “Yo saco por Catalunya/ a la calle mi senyera,/ pero no me pidas nunca/ que saque la billetera”, asseguren en una tornada. De tota manera, la sort dels Pujol canviarà perquè, segons la xirigota, “la juez Alaya mandona/ va camino de Barcelona”.
CANVI DE PERSPECTIVA A Kichi li encanta ser el centre de les xirigotes, però troba a faltar ser dalt de l’escenari
ALTRES PROTAGONISTES Les lletres del carnaval també al·ludeixen als pactes, Susana Díaz i l’independentisme