La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nairobi a cop d’app
Crònica d’un dia a la capital keniana utilitzant només aplicacions de ‘smartphone’
Esther Gituto es presenta amb un gran somriure vermell i demana que passi. “Benvingut a Nairobi”, diu. A la seva esquena s’obre l’apartament de dues plantes PH2-C, al carrer Diane del barri Kilimani. Oficialment no és un hotel, però gairebé. L’Esther viu en una de les habitacions a prop de l’entrada i lloga la resta per Airbnb, la plataforma digital des de la qual particulars ofereixen les seves cases, o una part, per allotjar els visitants.
“És el millor que m’ha passat a la vida. Quan vaig començar a estudiar finances, vaig decidir traslladar-me a Nairobi i gràcies a Airbnb he creat la meva pròpia feina i em puc costejar les despeses”, explica. En el cas de Gituto ofereix sis habitacions a 27 euros la nit, amb internet i bugaderia inclosa, encara que permet el regateig si l’estada és llarga. Un hotel a la mateixa zona costaria tres vegades més. “Encara que hi ha alguns kenians de Mombasa o també nigerians, els hostes gairebé sempre són europeus o dels Estats Units, però la veritat és que funciona molt bé. Sempre tinc tres o quatre habitacions ocupades”, explica. L’ocasió permet a més submergirse en la realitat keniana tot just arribar. Aquella nit —apunta l’Esther— uns amics celebren una festa en una casa propera; per si m’hi vull apuntar.
La gana convida a treure el mòbil de la butxaca. Em baixo l’aplicació Hello Food decidit a fer una queixalada a la dieta sana i, com que noten que hi ha gana, en Gonzalo i la Isabel, dos madrilenys que ocupen des de fa sis mesos una de les habitacions, comparteixen la seva saviesa gastronòmica. “Les del Brew Bistro & Lounge són les millors de per aquí”, assenyala ell. Cinquanta minuts després, apa- reix l’Ishmael a la porta amb un menú The Texan que devoro de forma estrictament professional.
Obro Facebook i escric des del xat Charles Olwaro, un amic de Kibera, per citar-me amb ell. Em contesta per Skype. “M’he canviat de número, truca’m aquí i ens veiem aquesta tarda”, escriu.
Podria baixar al carrer i pujar a un matatu, una de les milers de furgonetes que teixeixen la xarxa de transport públic més popular del país, però busco alternatives al món digital. Uber i Easy Taxi competeixen pel mercat de les quatre rodes. Mitjançant la loca- lització del mòbil, l’aplicació detecta on ets i envia un avís als taxis més propers. El primer que accepta, s’emporta la carrera. De moment, Easy Taxi guanya la partida a la firma dels Estats Units amb més de 5.000 taxis només a Nairobi perquè va saber entendre millor la realitat keniana: van ser els primers a acceptar pagaments en metàl·lic i no només a través de l’aplicació. A començaments de l’any passat, Uber va començar a acceptar també el pagament in situ.
Henry Nyutu truca quan està punt d’arribar. Fa tres anys que es dedica a això i assegura que en un any ha notat una pujada de clients. “Aproximadament la meitat d’usuaris són estrangers i l’altra kenians. La gent local cada vegada utilitza més aquest servei i, encara que l’empresa es queda un percentatge de la carrera, es nota a la cartera al final del dia”, explica. A diferència dels taxis de sempre, aquí no fa falta negociar el preu. Amb Easy Taxi el quilòmetre costa 90 xílings kenians (0,80 euros) mentre que a Uber la tarifa es calcula automàticament en funció del trànsit i l’hora de dia. “Si no hi ha embusos, Uber és més barat, però amb Easy Taxi saps el preu abans de sortir; jo crec que la gent ho prefereix”, assenyala Nyutu. Com que m’aturo a fer una compra al Yaya Center, un centre comercial a menys de tres quilòmetres, em cobra la tarifa mínima: 300 xílings (2,69 euros).
A l’entrada del Yaya, una dona ven roba i estotjos fets amb teles africanes. Em quedo una estona
CONNECTAT El periodista només va fer servir el mòbil per moure’s, dinar o trobar un lloc on dormir
mirant l’explosió de colors d’unes diminutes camises per a nens i ella m’aborda. “Et puc ajudar?” pregunta. Quan li dic que no tinc diners kenians, que he d’anar a canviar, acaba aquesta crònica per mi amb la seva resposta: “No hi ha problema, pots pagar amb M-Pesa si vols”, diu.
Com que la mobilització del país africà va per davant d’aquest periodista i encara no tinc compte M-Pesa, em quedo sense camisa cridanera.